Un 25% de catedràtiques i un 47% d’associades: la bretxa de gènere s’agreuja en les posicions acadèmiques més altes

Les noies suposen el 58% de l’alumnat que participa en les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), que van començar aquest dimarts a Catalunya. És un percentatge lleugerament superior al de les que estudien un grau a les vuit universitats públiques catalanes però, a mesura que s’avança en la carrera acadèmica, les dones es van quedant enrere. En la posició més prestigiosa de l’escalafó universitari, la de les càtedres d’universitat, només una de cada quatre persones és dona.

L’augment de la disparitat de gènere en les categories acadèmiques més altes, en comparació amb una paritat més gran en posicions inferiors, es correspon amb el conegut com ‘efecte tisora’, que rep aquest nom per la forma del gràfic que mostra com la proporció de dones disminueix a mesura que augmenta el nivell acadèmic i retributiu, mentre que la proporció d’homes augmenta en les posicions de més poder i prestigi.

Només hi ha un 25,1% de dones catedràtiques d’universitat en l’acadèmia pública de Catalunya, segons ha calculat Verificat a partir de dades proporcionades pels vuit centres públics referents als cursos 2020/2021 i 2021/2022. La categoria acadèmica més ben valorada i remunerada ocupa la segona posició referent a la masculinització, just per darrere el professorat emèrit, format per només un 23,5% de dones. Aquestes dades xoquen amb el 46,8% de dones professores associades, una de les posicions menys remunerades, amb el 51,8% de doctorandes o el 57,4% de dones que estudien un grau. Un factor evident és l’edat, ja que quan els professors emèrits o els catedràtics van entrar en l’acadèmia, aquesta estava molt més masculinitzada que en l’actualitat.

Grans diferències entre universitats

En total, les dones conformen el 43% del personal docent i investigador de les vuit universitats públiques catalanes, tot i que hi ha grans variacions entre centres. La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) és la que té les xifres més baixes: només un 25,2% del professorat són dones, un percentatge que cau fins al 6% en alguns departaments. Per contra, la Universitat de Lleida (UdL) és la que més s’acosta a la paritat, amb un 48,9% de dones docents i investigadores. La segueixen la Universitat de Barcelona (UB), amb un 47,1%, i la Universitat de Girona (UdG), amb un 44,9%.

Tanmateix, les universitats que més s’acosten a la paritat en termes generals també mostren una important bretxa de gènere en les posicions més altes. En aquests tres centres, les catedràtiques d’universitat suposen un 28,6% (UdL), un 29,4% (UB) i un 21% (UdG). A la UPC, la universitat menys paritària, la proporció de catedràtiques d’universitat és del 10,2%.

La poca paritat entre les categories acadèmiques més altes, també representada pel 23,5% de professores emèrites, contrasta amb l’augment de representació femenina en les categories menys remunerades. Destaca que les professores associades suposen un 46,8% del total de la seva categoria; les professores titulars d’escola universitària, un 48,5%; i les professores lectores, un 49%. 

Quant a les catedràtiques contractades per les universitats (és a dir, que no són funcionàries), la xifra puja set punts respecte a les catedràtiques d’universitat: hi ha un 32,9% de dones en aquesta categoria, comptant tots els centres públics.

Barreres materials i simbòliques Núria Sara Miras, directora de la Unitat d’Igualtat de la Universitat de Barcelona, identifica dos tipus de factors que podrien explicar aquesta bretxa: els materials i els simbòlics. Els materials estan relacionats amb les barreres que troben les dones per avançar en la carrera acadèmica. Rosa Cerarols, la seva homòloga de la Universitat Pompeu Fabra, explica que «l’època més competitiva en l’àmbit acadèmic coincideix moltes vegades amb la maternitat», cosa que dificulta un procés que requereix la producció d’un gran nombre de treballs d’investigació. I és que les publicacions acadèmiques són un dels principals requisits a l’hora d’aconseguir una càtedra.

En aquesta mateixa línia, Miras afirma que «la carrera acadèmica és molt difícil de combinar amb les tasques de cures», atribuïdes per defecte a les dones: «Les dones que han arribat a nivells alts ho han fet moltes vegades a costa de fer renúncies». 

A això s’afegeix l’efecte generacional. El professorat que avui té una càtedra va entrar a la universitat fa diverses dècades, quan la universitat estava molt més masculinitzada que ara.

A més, les dones són les que més assumeixen l’anomenat ‘treball informal’ de la universitat. «Mentre molts homes tenen molt més clar el perfil d’investigació i van directes amb un camí molt recte, sense gaires obstacles», moltes dones acaben assumint altres tasques acadèmiques, «com tutories dels alumnes o treballs de gestió», explica Josefina Antonijuan, vicerectora de Responsabilitat Social i Igualtat de la UPC. Aquesta càrrega addicional, que no va acompanyada de grans complements salarials ni de prestigi acadèmic, també implica poder dedicar menys temps a la investigació.

Un 25% de dones professores en les carreres tecnològiques

A banda del biaix de gènere segons la categoria acadèmica, la bretxa també apareix quan s’analitzen les dades en funció de l’àmbit del coneixement. Els estudis universitaris relacionats amb l’enginyeria i l’arquitectura són els més masculinitzats: els departaments equiparables a aquestes categories a tot Catalunya només compten amb un 23,9% de dones. En canvi, hi ha més dones que homes a les facultats relacionades amb les ciències de la salut (54,2%) i les humanitats (51,8%). Aquesta diferència abismal és una mostra més de la feminització del sector de les cures i la masculinització del de les tecnologies. Al mig, hi ha les ciències [experimentals] (45,6%) i les ciències socials i jurídiques (37,9%).

Concretament, els espais més feminitzats són el departament d’Anglès i lingüística de la UdL (81,5% de dones), la Facultat d’Infermeria de la UdG (79,3%) i el departament d’Antropologia social i cultural de la UAB (75%). Els més masculinitzats són el departament d’Enginyeria electrònica, elèctrica i automàtica de la Universitat Rovira i Virgili (5,5% de dones) i les unitats d’Enginyeria elèctrica (5,9%) i Resistència dels materials i estructures (6%) de la UPC. De les 10 unitats amb menys dones, 9 estan relacionades amb l’enginyeria. 

Aquesta bretxa en les tecnologies i enginyeries no només existeix entre el professorat; també afecta l’alumnat. Mentre que la proporció de dones matriculades en estudis de grau de la majoria d’universitats oscil·la al voltant del 60%, a la Universitat Politècnica de Catalunya, especialitzada en enginyeries i tecnologies, aquest percentatge és del 28,4% en el curs actual. Antonijuan ho atribueix al fet que la majoria de carreres són enginyeries, una branca molt masculinitzada. 

Núria Miras ho imputa als factors simbòlics, que frenen l’interès de les noies a perseguir una carrera en l’acadèmia. Antonijuan assenyala la «falta de dones referents» en el sector de les enginyeries, així com «els estereotips molt marcats» que fan que «una nena petita, en el seu imaginari, no es vegi com enginyera». Cerarols, que ve de les humanitats, critica també la falta de referents femenins en el seu camp.

Notícies relacionades

Les dones trien cada vegada menys els estudis científics i tècnics

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

¿Com s’ha calculat?

Per a les dades que fan referència a la mitjana catalana, Verificat ha calculat la proporció de dones i homes a partir de la suma dels estudiants, el professorat i el personal investigador de les vuit universitats públiques de Catalunya. Al gràfic que mostra l’efecte tisora, les categories acadèmiques s’han ordenat segons l’àmbit educatiu (en el cas dels estudiants) i l’àmbit retributiu (en el cas del personal docent i investigador), utilitzant el salari màxim mensual que apareix en les taules retributives de la UAB com a referència. Per al gràfic que mostra la paritat segons la branca acadèmica, s’han agrupat els departaments, les facultats i les unitats de totes les universitats (cada centre ofereix dades en relació amb àmbits diferents) en les cinc branques de coneixement que utilitza el Departament d’Investigació i Universitats de la Generalitat de Catalunya. Al llarg de l’article no s’ha esmentat l’àmbit de Ciències experimentals de la UOC, tot i que ‘tècnicament’ és el més masculinitzat (1 home i 0 dones, és a dir, 0% de dones). S’ha decidit obviar-lo per la poca representativitat de la dada.