Adolescents: com conviure-hi sense odiar-los

Llicenciat en Medicina i Cirurgia i especialitzat en teràpia familiar i de parella, Antonio Ríos acaba de publicar ‘¡La adolescencia se termina!’ (Plataforma Actual), suggerent assaig sobre com implantar a casa una bona i sana convivència amb joves que et miren amb distància, posen pegues a tot, qüestionen la teva autoritat, et desafien i no surten de la seva desordenada habitació. Benvingut a la trinxera.

L’adolescència és, potser, l’etapa en la qual els teus fills més et necessiten... d’una altra manera. Primera regla per als patidors i despistats pares i mares: sigues al seu costat, però que no es noti massa. «És fonamental afavorir la seva independència. Han de tenir el seu propi espai físic (la seva habitació) i també emocional. No se’ls ha d’insistir gaire ni pressionar-los. No hem de voler que ens ho expliquin tot immediatament», explica.

La paraula clau és acompanyament. La teva tasca principal és la d’acompanyar el teu fill. També et convertiràs en un expert en negociació. Tot es pot negociar, però si no vols sota cap concepte que faci alguna cosa –per exemple, que es posi un pírcing o es faci un tatuatge–, no es negocia. No se’l fa i punt. «Aquí necessiten la teva fermesa», recorda l’autor.

Vida social

Un adolescent vol moltes coses en la vida. Però una per sobre de tot: estar amb els amics. La vida social per a ells és vital. Els genera oxitocina al cervell. Així ens ho va comentar fa temps en aquestes mateixes pàgines David Bueno, doctor en Biologia, professor i investigador de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament a la Universitat de Barcelona, especialista en neuroeducació i autor del revelador assaig ‘El cervell de l’adolescent’.

«Han de deixar enrere la seva infància per construir la base de la seva societat d’adults, i la construeixen amb els seus iguals, no amb nosaltres, els pares. No som al mateix nivell. «Preocupa’t si el teu fill adolescent vol passar més temps amb tu que amb els amics», ens comentava el professor Bueno. El doctor Ríos afegeix que els adolescents tenen la necessitat constant d’estar amb la colla. «Són la seva font de seguretat. Ja no ho sou vosaltres, la mare i el pare», explica. 

Un adolescent viu en el seu món: el seu cos, els seus amics... i el seu mòbil. «Estan abstrets i es converteixen en éssers egocèntrics. Tingues paciència», recomana el metge, que alerta sobre una possible baixada del seu rendiment acadèmic, que no passa en tots els casos. El divulgador afegeix que no és un fracàs ni una pèrdua de capacitats i aptituds. És, simplement, un desinterès pels estudis.

La necessitat d’afirmar el seu jo (l’adolescent viu i pateix un procés buscant descobrir qui és) farà que et desafiï tota l’estona. El doctor Ríos ofereix un grapat de consells: «No entris en el cos a cos. Selecciona bé els motius o temes pels quals val la pena entrar en conflicte, no el comparis amb ningú ni amb res i molt menys amb la teva adolescència, no tiris la tovallola, negocia molt i, si hi ha coses innegociables, no acceptis xantatges i mantén-te ferm».

L’incomoda la teva presència

Després de passar-te anys anant a tots els festivals escolars per aplaudir a la primera fila i que el teu fill se senti orgullós de la mare que té, arribarà un moment en què la teva presència l’incomodarà. Calma. Imagina un partit de bàsquet al qual acudeixes com a públic. Ell farà cara de fàstic però, en el fons, està pensant «a la meva mare li importo», revela l’autor de ‘¡La adolescencia se termina!’ Si el teu fill corre a trobar-te, genial. Si no, no acudeixis tu a ell. Digue-li que te’n vas i ja està. L’important és que has estat al seu costat.

Notícies relacionades

Joves, la generació muda: ultraconnectats però incapaços de mantenir una xerrada telefònica

Com afrontar la preadolescència del teu fill

Des de la seva experiència clínica, Ríos assegura que l’educació és una combinació de dos paràmetres, amor i autoritat. Per donar amor has de somriure al teu fill, sentir-te orgullós d’ell i validar-lo. Per inspirar autoritat has de negociar els límits, educar en l’austeritat i la frustració, supervisar-li el rendiment escolar i potenciar-li la intel·ligència. 

En una època en què la hiperpaternitat està a l’ordre del dia, Ríos alerta que «atorgar, concedir, premiar, permetre, finançar i comprar sense límits creient que així el teu fill serà més feliç i t’estimarà més, és un enorme error educatiu». No hi caiguem.