Tres estudis prometedors per a la lluita contra el càncer

El primer estudi, amb participació destacada d’oncòlegs catalans, tracta sobre el càncer de mama. En aquest càncer fa anys que tenim una teràpia molecular específica per a un subtipus de tumors mamaris que presenten una activació excessiva de l’oncogèn HER-2 a causa que aquestes dones, en comptes de tenir les dues còpies normals d’aquest gen, en tenen moltíssimes més («amplificació» gènica, es denomina). Doncs ara un treball recent demostra que hi ha un altre subgrup que expressa menys l’oncogèn HER-2 però suficient per ser detectat per un fàrmac que s’hi uneix a ell i que porta enganxat un altre compost de quimioteràpia. Aquestes pacients han respost molt bé al tractament i és una esperança clara per a les persones en fase de metàstasi, és a dir, quan el tumor s’ha multiplicat en altres llocs del cos.

El segon estudi té a veure amb el càncer de pulmó, especialment amb l’associat amb el tabac, que és el 90% dels casos. Com potser ja saben, la immunoteràpia del càncer, que va fer els seus primers passos en el melanoma, ha fet una gran irrupció en el càncer de pulmó, del qual s’han obtingut respostes clíniques i supervivències no observades anteriorment. Doncs bé, l’últim treball revela que sotmetre a immunoteràpia abans d’operar el pacient i després seguir amb el tractament és encara més beneficiós. Hi pot haver diversos motius per a aquesta observació i potser el tractament previ fa el tumor més petit i el cirurgià pot fer una millor neteja.

I el tercer estudi que voldria comentar té a veure també amb la immunoteràpia però en un tumor en el qual poques vegades pensem, el càncer rectal. Si existeixen molts esforços per estudiar el càncer de còlon, freqüentment ens oblidem de la part final del tub digestiu, on també poden formar-se tumoracions agressives. En aquest cas, l’assaig ha demostrat que la immunoteràpia amb fàrmacs és molt efectiva (amb curacions completes descrites) en un 5-10% de pacients amb càncer rectal. Es tracta d’aquells pacients que demostren un defecte en la reparació del seu ADN anomenat «inestabilitat» de microsatèl·lits a causa d’alteracions hereditàries o epigenètiques dels gens MLH1 i MSH2. Aquests tumors rectals que acumulen moltes mutacions perquè no poden reparar el seu material genètic produeixen proteïnes anòmales que són reconegudes pel nostre sistema immune com a alienes al nostre cos i el que fan els fàrmacs d’immunoteràpia és estimular aquest atac de les nostres defenses contra les cèl·lules malignes del recte.