Harry Potter, amb la història a sobre

En aquest diari ja vam explicar que l’univers Potter té molts punts de contacte amb la història com a disciplina, perquè les biografies dels seus personatges només es poden entendre si es té en compte el seu passat i per resoldre les trames els protagonistes molt sovint s’han de consultar documents antics.

Però més enllà de reflexions abstractes, a les pàgines de les novel·les també hi ha referents històrics dels que surten a les enciclopèdies. És habitual que, a l’hora de crear, els autors agafin prestades referències del món que els envolta. De vegades ho fan com un simple divertiment, buscant la complicitat dels lectors, i en altres ocasions ho utilitzen de font d’inspiració per donar més versemblança a la ficció que construeixen. És un mecanisme que ha existit sempre perquè, malgrat que sovint es creu que la creativitat sorgeix del no-res, passa just el contrari ja que el procés d’elaboració sorgeix a partir dels coneixements previs de l’autor. I l’univers Potter no n’és cap excepció.

Ja es pot veure des del títol del primer dels set volums de la saga, perquè la pedra filosofal és l’element clau de l’alquímia medieval. Segons els seus postulats, era un objecte capaç de convertir qualsevol metall en or o plata i oferir l’elixir de l’eterna joventut. Al voltant d’aquesta llegenda sempre apareix la figura d’un francès del segle XIV, anomenat Nicolas Flamel. Un personatge que, segons la narració de Rowling, hauria sigut amic d’Albus Dumbeldore, el director de Hogwarts.

En la vida real, Flamel va ser un home de negocis ric de París i com que tenia una gran fortuna sense ser d’origen noble va néixer el rumor que havia descobert la pedra filosofal. Això va ser el caldo de cultiu perquè se li atribuís l’autoria de nombrosos tractats d’alquímia que van circular durant els segles posteriors. En realitat, Flamel va ser un hàbil inversor que havia sabut capitalitzar les seves inversions, però ja se sap que una bona història sempre agrada més que la realitat.

Als seguidors de les aventures de Potter no fa falta que els expliqui que qui vol aconseguir la pedra filosofal és Lord Voldemort, l’enemic mortal de Harry al llarg de totes les novel·les. O sigui, el dolent que necessita tota bona història. Aquest malvat personatge aspira a dominar el món màgic, eliminar els muggles (que és com s’anomenen els no mags) i imposar la puresa de sang prohibint els matrimonis mixtos entre persones amb poders màgics i els muggles.

Davant aquest plantejament és impossible no fer l’analogia amb Hitler i la ideologia nacionalsocialista. N’hi ha prou de canviar els mags per la raça ària i pensar en els muggles com si fossin els jueus. A més, a l’hora de traslladar les novel·les a la gran pantalla, el paral·lelisme es va fer encara més evident amb la caracterització d’alguns seguidors de Voldemort, que porten jaquetes negres, similars a les de la temuda Gestapo. O que l’actor Tom Felton encarnés Draco Malfoy, descendent d’una família de mags de sang pura i admirador de Voldemort. Els seus cabells rossos i el posat altiu evoquen el clixé nazi que tots tenim al cap.

Ara bé, la grandesa de les històries que es converteixen en clàssics és que mentre es basen en referents previs per inspirar-se, al mateix temps també inspiren el present i els lectors se n’apropien per ajudar a explicar la seva pròpia realitat. Es va veure a Tailàndia el 2020 quan un grup d’universitaris es van disfressar de Harry Potter per protestar contra la monarquia totalitària i fer un conjur simbòlic per intentar acabar amb el seu particular Voldemort i reclamar la democràcia. Com dèiem al principi, Potter ha tingut una immensa influència en la cultura popular global d’aquest segle XXI. I la continuarà tenint.

---

Notícies relacionades

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

Tot i que vulguis perdre pes, menja greixos

Pelegrinatge a l’estació de King’s Cross

Els fans de Harry Potter viatgen a Londres i peregrinen fins a l’estació de King’s Cross per intentar trobar l’andana 9 i ¾ i anar a Hogwarts. I quan van a París, visiten el lloc on va viure l’autèntic Nicolas Flamel. Ara és un alberg que porta el seu nom. Si hi volen anar, preparin la cartera perquè és un sofisticat establiment amb estrella Michelin.