Contextos d’art: sí a les Humanitats, sí a la Filologia Clàssica

És molt curiós que, al llarg dels dies següents, sorgissin moltes veus contràries que un jove de 18 anys faci el que el fa més feliç i no el que és «més productiu». És una pena que els comentaris ressentits sobre l’estudi de les Humanitats entelin l’èxit d’aquest noi. Però també serveixen per posar encara més en evidència la importància dels estudis humanístics en la nostra societat. 

Això ja es va constatar durant el confinament. El consum i gaudi de l’art, la història, el teatre, la música, la literatura, el cine, es va quintuplicar per molt. És a dir, disciplines directament vinculades amb aquestes injuriades Humanitats van ser els recursos comuns per a una població mundial que necessitava omplir la seva ment i el seu esperit. ¿No deu ser que aquestes disciplines ens fan feliços, com molt bé explicava el Gabriel, i, a més, són universals?

És molt curiós que a Espanya es vegin les Humanitats com les carreres «fàcils», precisament per no tenir una nota de tall, com s’indica en l’argot acadèmic; però en canvi en altres països europeus, com Polònia, per estudiar clàssiques s’exigeix a l’alumne tenir un expedient brillant. Això és a causa que es coneix la complexitat dels temes per abordar i que l’alumne ha d’enfrontar-se al saber i coneixement de la humanitat des que l’home (em refereixo a la primera accepció de la RAE) ha trepitjat la Terra. ¿Com no se li exigirà que sàpiga, que tingui criteri i capacitat d’anàlisi de la realitat circumdant? Les Humanitats són, ara com ara, l’únic que diferencia l’ésser humà dels animals. L’home (continuo fent servir la primera accepció de la RAE) fa alguna cosa per pur delit, habilitat tècnica i amb intenció de perdurar en el temps. Però, a més, depenent del nivell de coneixement del seu creador, dotarà aquesta manifestació d’una significació complexa, per la qual cosa el codi d’entesa ha de ser conegut pel seu interlocutor per poder comprendre la seva total dimensió. És a dir, s’ha de ser un «iniciat». El Gabriel vol estudiar això. Filologia Clàssica i la importància dels codis, però també tot el que això comporta, tota aquesta cultura en què s’ha basat la societat occidental europea. 

Notícies relacionades

Sánchez torna a la realitat de la inflació després de l’«èxit» de la cimera

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

La setmana passada tot eren elogis per al gran paper d’Espanya com a amfitriona de la cimera de l’OTAN a Madrid, on el patrimoni espanyol allotjat tant a La Granja com al Reina Sofia o al Museu del Prado, han sigut fonamentals per mostrar el que cal preservar i es pot veure amenaçat. Tots es van trobar còmodes en aquests espais, tots eren capaços d’arribar a entendre el llenguatge, malgrat parlar diferents idiomes i pertànyer a diferents cultures. Per això la defensa de l’estudi de les Humanitats hauria d'estar entre una de les prioritats de qualsevol govern i, en particular, dels rectors universitaris que tenen a les seves mans defensar-ne l’aprenentatge al més alt nivell.

Potser el gran problema d’aquesta aversió d’una gran part de la societat espanyola a la resposta del Gabriel no està en la contestació mateixa, sinó al fet que per a aquesta carrera no fa falta tenir un vuit o un 10 per entrar. Aquesta societat és així, si no té un preu alt, no es valora. ¿I si comencem a posar una nota de tall adequada al que suposa el veritable estudi de les Humanitats? Llavors sí que al Gabriel se’l reconeixerà com el que és dins de la seva generació: un heroi.