Alimentació flexitariana: els beneficis de mesclar proteïnes vegetals i animals en la dieta

Per mantenir una dieta equilibrada l’Organització Mundial de la Salut recomana un consum diari de 0,8 grams per quilogram de pes corporal, ja que es troben a pràcticament tot el nostre cos i un 16% del pes del cos humà està format per proteïna. Intervenen en funcions clau de l’organisme com la sintetització d’enzims, la creació d’anticossos, la formació de la massa muscular i l’aportació d’energia.

Per complir els esmentats requeriments antigament es creia que s’havia de fer mitjançant el consum de carn i ous, però de mica en mica s’ha anat trencant el mite i avui dia ja ha quedat clar que hi ha altres fonts de proteïnes d’origen vegetal. Les noves tendències de consum i la creixent preocupació pel medi ambient han donat pas a altres dietes més enllà de l’omnívora, com la vegetariana, vegana i, fins i tot, la flexitariana.

Vegetarianisme flexible

«Consumir diferents fonts de proteïnes és una bona decisió. Aporten varietat a l’organisme i amb la incorporació d’aliments de font de proteïna vegetal aconseguirem consumir altres nutrients com vitamines, minerals i fibra», assegura Elisabet Prieto Pérez, nutricionista assessora a Danone. Aquest és un dels principals beneficis de la dieta flexitariana.

Aquesta opció d’alimentació no és més que un vegetarianisme flexible, així que, malgrat que en la seva dieta predominen els productes d’origen vegetal, no estan exclosos els d’origen animal. D’aquesta manera, els requeriments proteics s’adquireixen amb diferents fonts, com per exemple quinoa, pistatxos, cigrons, soja, carn, lactis, peix i ou.

«Una alimentació 100% vegetal, si està ben planificada, no necessàriament ha d’implicar una carència nutricional», assegura Prieto. Els especialistes assenyalen, tot i així, que és necessari prestar atenció a certs micronutrients com ara iode, omega3, calci, ferro i vitamina D, que també són presents en aliments com algues, llegums, llavors, fruita seca, cereals, quinoa, a més de soja i els seus derivats. D’altra banda, en el cas de l’alimentació 100% vegetal cal tenir en compte la vitamina B12, una cosa que amb l’opció flexitariana ja s’obté dels aliments d’origen animal.

Malgrat que és completament positiu mesclar fonts de proteïna animal i vegetal no existeix una única pauta per fer-ho. «Dependrà de cada cas i estil de vida, gustos i un llarg etcètera. L’important és que es compleixin els requeriments i si hi ha dubtes sempre es pot consultar un professional», assegura Prieto.

Proteïna «completa»

Durant anys s’ha cregut que dins la proteïna vegetal hi ha aliments que no es considera que aportin proteïna «completa» per no tenir tots els aminoàcids essencials, com per exemple els cereals i els llegums, i per aquest motiu es creia que era necessari combinar-ho en un mateix plat amb altres aliments per obtenir una proteïna completa. Ara sabem que no ha de ser al mateix plat. «Valdria la pena que ho tinguessis en compte al llarg del dia i consumissis diferents tipus d’aliments (cereals, llegums, fruita seca) perquè es complementessin», assegura Prieto.

Notícies relacionades

Dubtes fitnes: ¿Carregar hidrats o entrenar-se en dejú?

P13Fit, el mètode per posar-se en forma saltant a corda

Més enllà dels beneficis en la salut del consum de proteïnes vegetals, hem de tenir en compte aquestes opcions també per la sostenibilitat. «A nivell ambiental és interessant també donar cabuda a la proteïna vegetal en la dieta, perquè té un impacte ambiental molt menor que l’animal. Amb aquest enfocament més holístic contribuïm a donar un respir al planeta», assegura Prieto.

Les proteïnes participen en diferents funcions en l’organisme, com formar teixits i estructures, entre les quals el múscul, col·laboren en la formació d’enzims que participen en reaccions bioquímiques i en la formació del sistema immunitari. Donada la seva importància en el funcionament del cos, és crucial que es compleixin els requeriments diaris en totes les persones, i més enllà d’esportistes, és important també, per exemple, per a les persones més grans de 65 anys. «En aquesta etapa, se sol consumir menys proteïna, i això aguditza una pèrdua de massa muscular pròpia de l’edat i el sedentarisme», explica la nutricionista.