10 cançons per superar (o no) la mort d’un fill

‘All my love’, Led Zeppelin (1979)

Una de les cançons més delicades d’aquest gegant del rock dur, en què Robert Plant no canta a un amor romàntic, sinó al seu fill Karac, que havia mort als cinc anys d’una intempestiva infecció estomacal. Un cop terrible per a aquesta poderosa banda que se sentia al cim i que a partir d’aleshores va iniciar el seu declivi. El tema, inclòs al seu àlbum final, ‘In through the out door’, ofereix al·legòrics versos sobre la pèrdua. «El foc és nostre, tot el caliu que puguem trobar / És una ploma en el vent».

‘Tears in heaven’, Eric Clapton (1992)

El més popular dels laments paternofilials s’expressa en aquesta dolça balada del guitarrista que, als anys 60, havia inspirat la pintada de ‘Clapton is God’ (Clapton és Déu). Una ofrena pòstuma al seu fill Conor, mort als quatre anys després de precipitar-se per una finestra oberta a casa d’uns amics, a la planta 53 d’un gratacel de Manhattan. Solidari amb el dolor del seu col·lega, Phil Collins va escriure un altre tema, ‘Since I lost you’, que va gravar amb Genesis.

‘Skylar’s song’, Vince Neil (1995)

La filla del cantant de Mötley Crüe, Skylar, va morir als quatre anys de neuroblastoma, un tipus de càncer de ronyó que afecta especialment els nens, i a ella va dedicada aquesta balada inclosa al seu disc en solitari ‘Carved in stone’. Peça que descobreix el seu fons més tendre, amb estrofes en què li transmet el seu «amor etern» i «inesgotable».

‘Paradís’, Spinetta i Los Socios del Desierto (1997)

Carlos ‘Machi’ Rufino, prestigiós músic argentí, va perdre la seva filla, de 19 anys, a causa d’una meningitis, i el seu bon amic Luis Alberto Spinetta (1950-2012) va dedicar a la noia, María Laura, un àlbum sencer. Aquesta és una de les cançons, on al·ludeix a l’«amor etern» i se la imagina en un estadi transcendent: «amb les teves mans al paradís / jugant com Déu va disposar».

‘Comeback’, Prince (1998)

Un episodi poc conegut de l’autor de ‘Purple rain’: la mort d’Amiir, el seu fill amb la ballarina Mayte García, quan només tenia una setmana, víctima del desordre genètic conegut com a ‘síndrome de Pfeiffer’. La cançó reflecteix el desconsol i la mirada transcendent: «si alguna vegada perds algú estimat per a tu / Mai no diguis les paraules ‘se n’ha anat’ / Tornarà, sí».

‘Timbres postales al cielo’, Gloria Trevi (2004)

El 1999, l’estrella mexicana va donar a llum una filla, Ana Dalai, que va morir a les quatre setmanes, oficialment a causa d’un reflux, si bé el seu cos va desaparèixer en circumstàncies que mai no s'han aclarit. Episodi tèrbol, agreujat encara més pel posterior empresonament de Trevi al Brasil, acusada junt amb la seva parella de corrupció de menors (va acabar sent absolta). Cinc anys després, la cantant destapava el cas i posava música a aquest sentit tema, que contrasta amb la despreocupació del seu repertori pop: «angelet amb boqueta de cor / no vull dir-te adeu».

‘Beam me up’, Pink (2012)

La generalment trempada cantant de Pennsilvània es va posar greu en aquest tema inspirat en la tragèdia d’uns amics al perdre el seu fill, poc després que ella fos mare per primera vegada. Balada amb fibres acústiques, ha sigut assimilada pels seus seguidors com una peça reconfortant davant situacions tràgiques. «Triaré una estrella i et veuré brillar / Simplement transporta’m».

‘Cançó de bressol’, Eva Dénia (2013)

L’obra del poeta valencià Vicent Andrés Estellés, coneguda per la seva llum i la seva sensualitat, s’endinsa en un terreny ombrívol al llibre ‘La nit’ (1956), on flota la mort de la seva filla Isabel, a l’edat de quatre mesos. Un poema que Eva Dénia, cantautora de Gandia, recupera acompanyada de la guitarra, amb les seves colpidores estrofes en primera persona en què s’aferra a la presència de la nena. «Jo tinc una Mort petita, / i és, d’allò meu, el més meu / Molt més meua que la vida, / amb mi va i amb el meu se’n veu». Inclosa a l’àlbum col·lectiu ‘Homenatge a Vicent Andrés Estellés’.

‘Ghosteen speaks’, Nick Cave and the Bad Seeds (2019)

«Soc al teu costat / busca’m», comença dient la cançó, i segons ha explicat el cantant australià, és l’esperit de l’amor qui parla en la seva veu, transmetent la idea que el sentiment és l’última expressió de reconeixement. Un tema que Cave canta amb solemnitat, sobre una capa d’òrgan i entre onatges de veus gòspel, i que està dedicat a Arthur, un dels seus fills bessons, mort el 2015, amb quinze anys, després de caure des de dalt d’un penya-segat a prop de Brighton havent ingerit LSD. El maig passat, el músic va perdre un altre fill, Jethro, de 31 anys.

‘Mai desapareix el que mai marxa’, José Mercé (2022)

Notícies relacionades

El nou 'amanecer' del 'cantaor' José Mercé

Nick Cave: condemnat al dol pels fills morts

Diu el ‘cantaor’ de Jerez de la Frontera que tenia l’espina clavada de cantar un tema en què pogués expressar els seus sentiments entorn de la mort de Curro, als 14 anys, el 1994, a conseqüència d’una malaltia cardíaca congènita. Mercé arrossegava aquest dolor llunyà i el sentiment que el seu fill continuava acompanyant-lo. Tot això ho va transmetre a través d’Antonio Orozco, productor de l’àlbum ‘El oripandó y autor de la letra.