Consum de carn, sostenibilitat i salut

En primer lloc, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, ja que els sistemes alimentaris produeixen al voltant d’un terç d’aquests gasos, bona part dels quals provenen de la ramaderia. Aquestes emissions provenen del cultiu de la terra per produir els aliments (sobretot emissions de CO2, però també de NO2), de la fermentació entèrica dels remugants i del tractament dels fems (emissions de CH4-metà). S’ha de dir que la carn vermella, sobretot la carn de vedella, és la que té associada una emissió de gasos més alta.

En segon lloc, l’ús de la terra i l’aigua: la ramaderia utilitza un percentatge molt alt de terra i aigua, sobretot per a la producció dels seus aliments, un percentatge molt més alt que el de la terra feta servir per a la resta de l’agricultura.

En tercer lloc, la desforestació i la pèrdua de biodiversitat ocasionades per l’ocupació de les terres i la consegüent destrucció d’hàbitats, reduint la biodiversitat tant d’animals com de plantes.

D’altra banda, es pot recordar que l’excessiu consum de carn vermella i processada també pot afectar la nostra salut, ja que augmenta el risc de tenir diabetis, malalties cardiovasculars i càncer de còlon.

És important també assenyalar alguns aspectes beneficiosos de la ramaderia. La carn és una font de nutrients com el ferro, el zinc, les vitamines del grup B i de proteïnes. Aquest accés a nutrients és important, sobretot per a les persones de països de baixos ingressos, que no tenen la possibilitat d’obtenir-los fàcilment d’altres fonts. A més, la ramaderia és una font d’ingressos notable, ja que dona feina a 1,3 bilions de persones al món. D’aquestes, més de mig bilió són persones que viuen amb menys de dos dòlars al dia i que estan ocupats en la ramaderia, sobretot a l’Àfrica i Àsia, amb dos terços de dones, i aquesta activitat és per elles una xarxa de seguretat econòmica.

Però als països d’alts ingressos el consum de carn és excessiu, tal com assenyala la xarxa de ciutats C40, que reuneix prop de 100 ciutats amb l’objectiu de fer front a la crisi climàtica. Catorze d’aquestes ciutats (entre les quals Barcelona) s’han compromès a aconseguir una «dieta de salut planetària» per tothom el 2030, amb aliments equilibrats i nutritius, que reflecteixin la cultura, la geografia i la demografia de la ciutadania, basant-se també en la comissió d’experts de la revista científica ‘The Lancet’, The EAT Lancet 2.0 Commission.

La dieta de salut planetària és una referència mundial basada a reduir el consum de carn i augmentar la ingesta de proteïnes vegetals. Es representa amb mig plat de fruites i verdures. L’altra meitat consisteix principalment en cereals integrals, proteïnes vegetals (fesols, llenties, llegums, fruita seca), olis vegetals insaturats, quantitats modestes de carn i lactis i alguns sucres afegits i verdures amb midó. La dieta és flexible i es pot adaptar fàcilment a les necessitats dietètiques i les tradicions culturals. D’altra banda, es pot assenyalar que, a més de ser una dieta molt més sostenible, redueix la freqüència de malalties cròniques i augmenta el benestar de la població.

Notícies relacionades

Garzón, una altra vegada carn de canó de la dreta per qüestionar les ‘megagranges’

«Només puc menjar carn un cop al mes»: la inflació explota en el cistell de consum

Evidentment, els canvis en la dieta i en la reducció del consum de carn per part de la població de països que ho poden portar a terme són importants, però alhora és necessari millorar l’eficiència en la producció de la carn per aconseguir una reducció de l’empremta ecològica, com per exemple millorant l’alimentació de la ramaderia o el tractament dels fems.

Una iniciativa posada en marxa per l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència de Salut Pública de Barcelona és el projecte Menjadors escolars més sans i sostenibles, dirigit a les escoles de la ciutat que s’hi vulguin adherir i que actualment són unes 40. El projecte pretén combatre l’emergència climàtica promovent una dieta més saludable amb menys consum de proteïna animal substituint-la per proteïna vegetal. Exemples com aquest ajuden a avançar en la lluita contra l’emergència climàtica i alhora promouen l’adopció d’una dieta més segura, sostenible i saludable.