Augmentar la despesa a la festa major sí que té conseqüències directes en les eleccions municipals

Va arribar l’estiu i, amb aquest, les festes majors. I aquest és l’últim estiu abans de les eleccions municipals del 2023, que se celebraran diumenge 28 de maig, quan la ciutadania està cridada a acudir a les urnes per votar el seu pròxim alcalde. Com diuen les males llengües, la festa major pot ser clau per a la seva reelecció. I les dades ho avalen.

Els alcaldes que dupliquen la despesa per habitant destinat a l’organització de les festes populars durant l’últim any de legislatura obtenen en les següents eleccions 2,5 punts percentuals més de vots, d’acord amb les conclusions d’un estudi dels politòlegs Marc Guinjoan, professor de la Facultat de Dret i Ciències Polítiques de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i Toni Rodon, del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Al seu torn, si redueixen aquesta despesa a la meitat, poden esperar que els seus resultats empitjorin en 1,2 punts percentuals. 

Aquesta diferència, malgrat que sembli petita, en alguns casos pot ser determinant, segons explica a Verificat Marc Guinjoan. En un poble en el qual hi hagi una pugna entre dos partits com, per exemple, passa en alguns amb el PP i el PSOE o JxCat i ERC, «dos punts percentuals poden fer que el teu suport electoral passi del 49% al 51%». És a dir, et pot fer guanyar les eleccions.

En altres casos, com el de Barcelona, per exemple, la candidatura d’ERC liderada per Ernest Maragall (21,4%) es va imposar el 2019 a la d’Ada Colau (20,7%) per tot just 4.700 vots i 0,7 punts percentuals de diferència. És a dir, per petita que fos, aquesta diferència hauria sigut determinant. Més fins i tot tenint en compte que als ajuntaments, si cap candidat obté el suport de la majoria absoluta dels regidors, el cap de la llista amb més vots és proclamat alcalde, com indica la llei electoral.

L’estudi, que va ser publicat el juny del 2021 a la revista ‘Local Government Studies’, se centra en l’impacte del pressupost de la festa major en les eleccions municipals del 2015, però Guinjoan assegura que, «mantenint constants la resta de factors, és possible que un alcalde que aconsegueixi fer unes festes majors que siguin, diguem, exitoses, pugui obtenir algun tipus de benefici» en les pròximes eleccions municipals.

Una oportunitat única

«Hi ha pocs àmbits sobre els quals l’alcalde té competència exclusiva i pocs àmbits en els quals es pot donar a conèixer», apunta Guinjoan. El professor de la UOC destaca que les festes majors suposen, en aquest sentit, «un element excepcional» perquè «la majoria es fan en una època en què comença a fer bona temperatura i la gent és al carrer». En un ambient festiu com aquest, l’alcalde «es pot deixar veure, pot parlar amb els ciutadans, pot escoltar les crítiques i suggeriments dels veïns i es pot mostrar com una persona preocupada per les prioritats dels ciutadans». 

A més, l’organització de les festes majors «és una competència exclusiva que només executen els alcaldes, només els ajuntaments, i queda molt a la vista del ciutadà». L’exemple que posa Guinjoan és que, «quan millores una escola bressol, sí que el poble té benefici, però és una part de la població molt específica que té fills [...], en canvi, la festa major té moltíssima visibilitat». 

Com «en el cas espanyol, tothom té molt clar que les festes són una competència local», l’alcalde «es pot presentar com l’individu que ha fet que la festa major sigui exitosa». I, al cap i a la fi, els recursos econòmics són claus en tot això: «Si tu tens més pressupost, tens més probabilitats que la teva festa major sigui un èxit, podràs donar més diners a les associacions perquè facin coses, etcètera».

L’estudi també apunta cap a un altre aspecte: el pressupost no només es pot apujar i abaixar, sinó que també es pot repartir d’una o altra manera. «Els alcaldes tenen molta capacitat discrecional perquè, al final, és uns diners que es donen a associacions o a determinats grups del poble i, per tant, l’alcalde, en funció de la seva orientació ideològica, pot modular una mica aquesta distribució», descriu l’investigador.

No tots els municipis són iguals

L’impacte, tanmateix, no és igual a tots els municipis. «El que ens mostren les dades és que, allà on el deute municipal l’any 2015 era més gran del 10%, l’alcalde no rep una recompensa per haver doblat els diners per càpita destinats a la festa major», apunta Guinjoan. El politòleg afirma, amb base en això, que «sembla que l’efecte d’incrementar la despesa en festes majors està ben explicat, en part, per a aquells municipis que tenen l’economia relativament sanejada». No tothom coneix amb exactitud el deute del seu municipi, però sí que pot tenir una idea general dels comptes del consistori i percebre l’increment del pressupost a la festa major com una despesa innecessària.

D’altra banda, és en aquells municipis en els quals el pressupost de la festa major ja era tradicionalment elevat on doblar-lo té una incidència més gran, «la qual cosa no és sorprenent», manifesta. «Si tu estàs gastant un euro per persona, doblar el pressupost significa tenir dos euros per persona. En canvi, si tu estàs gastant 15 euros, doblar-lo suposa tenir 30 euros, i per tant, diguem que és com un efecte que es multiplica», assenyala. 

Concretament, en aquells pobles i ciutats on la despesa per habitant passi de 40 a 80 euros, el partit de l’alcalde milloraria els seus resultats electorals en quatre punts percentuals, i si aquest pressupost augmentés dels 80 fins als 160 euros, la recompensa electoral augmentaria per sobre dels cinc punts. «El que passa és que, per als alcaldes, incrementar o doblar els diners dedicats a festes majors és bastant», puntualitza.

Una mostra del 64% de la població espanyola

Guinjoan i Rodon van analitzar en el seu estudi 2.104 pobles i ciutats de tot Espanya que representaven el 25,9% del nombre total de municipis el 2015, però en els quals vivien gairebé 30 milions de persones, aproximadament el 64% de la població espanyola. És a dir, com ells mateixos assenyalen en el seu treball, la mostra implicava «una gran variació en la cobertura geogràfica, els resultats electorals i els patrons de despesa pública en festivitats».

Notícies relacionades

Carla Simón, d’‘Alcarràs’ a pregonera de la Mercè 2022

Festa major de Parets 2022: així serà el retorn a la normalitat de la festivitat

El que van fer va ser mirar la despesa mitjana per persona a les festes locals de cadascun d’aquests ajuntaments entre els anys 2011 i 2013, i després van calcular la variació percentual que s’havia produït el 2014, just l’any anterior a les eleccions municipals del 24 de maig del 2015, per a així avaluar l’impacte que el pressupost havia tingut en els comicis. 

En els seus resultats no van trobar diferències entre municipis més grans i petits. «La meva expectativa era que, clarament, en els municipis més petits la incidència seria més gran, però la veritat és que [...] tenim una falta evident de municipis petits a la nostra base de dades», reconeix el doctor en Ciències Polítiques i Socials. El problema és que no tots els ajuntaments faciliten la informació sobre la despesa a la festa major, i per això, dels més de 8.000 municipis que hi ha a Espanya, van obtenir dades completes d’uns 2.000.