El món no suportarà un nou superheroi de còmic

La primera etapa és l’Edat de Platí, datada el 1890 amb el naixement de les primeres tires còmiques a Anglaterra i els EUA. Eren historietes de to humorístic i desenfadat, tot i que també convivien amb relats d’aventures i detectius. Formaven part de periòdics i dominicals, fins que a la dècada dels 30 van aparèixer les primeres editorials exclusives, com DC Comics.

El 1938, DC Comics llança el primer còmic de ‘Superman’, el superheroi més poderós i reconeixible, i s’iniciava així l’Edat d’Or, caracteritzada pels superherois com Batman, Llanterna verda o Namor i l’aparició de la primera heroïna, una sexualitzada Wonder Woman. Igual que el Capità Amèrica, vesteix els colors nacionals dels EUA, presentats com a símbol patriòtic i antifeixista durant la segona guerra mundial. Ara bé, durant la postguerra, va decaure l’acceptació dels superherois i va créixer l’interès per històries més socials i humanes.

L’inici de l’Edat de Plata es concreta el 1957, amb l’explicació científica dels superpoders en lloc de la màgia o el misticisme. El 1961, amb l’aparició de Marvel Comics (anteriorment Atlas Comics i Timely Publications) i l’ascens a editor en cap de Stan Lee, la indústria del còmic va viure el primer retorn als superherois. Tanmateix, Marvel va apostar per personatges més humans, amb problemes personals i relacionals, combinats amb temes més contextuals, com l’interès per la ciència, l’astronomia i les malalties sorgides per la radiació atòmica. Aquest panorama va resultar idoni per a l’aparició d’ ‘Els quatre fantàstics’, ‘X-Men’, ‘Hulk’ o ‘Spider-Man’.

Des de principis dels anys 70 i fins a finals dels 90, es produeix un canvi progressiu respecte de la temàtica i els seus protagonistes. Som a l’Edat de Bronze. Els superherois perden l’interès dels lectors i es comença a demandar la introducció de temes més reals. D’aquesta manera, els còmics es fan ressò de problemes socials com les desigualtats, els conflictes internacionals i les grans crisis, la drogoaddicció, l’abús de poder o la discriminació racial. Les seves històries mostren protagonistes més complexos, profunds i compromesos. Així mateix, sorgeix Dark Horse Comics, una editorial de temàtica més adulta, violenta i radical que portaria personatges com Hellboy, diametralment oposats als superherois convencionals. En aquesta època, els còmics reflecteixen la invasió cultural japonesa polaritzada en l’anime i el manga. Es modifiquen l’interès i els gustos dels lectors, un públic més exigent i segmentat.

Notícies relacionades

Un original del primer còmic de Superman, venut per 2,7 milions d’euros

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

Al segle XXI, amb les xarxes socials i la democratització digital de la cultura, el còmic viu l’arribada d’una nova etapa caracteritzada per quatre elements: el ressorgir dels relats tradicionals gràcies a l’èxit de les narratives audiovisuals transmèdia de Marvel i DC Comics en cine, sèries i videojocs; la inclusió social de totes les ètnies i sexes; la ruptura conceptual amb els estereotips clàssics, que busca que els temes siguin més representatius i universals i no locals i patriòtics, i, finalment, l’aparició dels antiherois i antiheroïnes.

El còmic entén que el món no suportarà un nou superheroi, més aviat al contrari: demana antiherois com Venom, Deadpool, Punisher o Wanda Maximov. Aquesta sisena i actual etapa, que batejarem aquí com a Antiheroica, respon a una societat fastiguejada de superherois virtuosos, idealitzats i perfectes. Uns lectors que busquen protagonistes ambivalents entre el bé i el mal, éssers sense escrúpols, expeditius i brutals, complexos, turmentats pel seu passat i repudiats per la societat, que s’allunyen del patró clàssic del viatge de l’heroi, característic de les etapes anteriors.