El món no suportarà un nou superheroi de còmic

La primera etapa és l’Edat de Platí, datada el 1890 amb el naixement de les primeres tires còmiques a Anglaterra i els EUA. Eren historietes de to humorístic i desenfadat, tot i que també convivien amb relats d’aventures i detectius. Formaven part de periòdics i dominicals, fins que a la dècada dels 30 van aparèixer les primeres editorials exclusives, com DC Comics.

El 1938, DC Comics llança el primer còmic de ‘Superman’, el superheroi més poderós i reconeixible, i s’iniciava així l’Edat d’Or, caracteritzada pels superherois com Batman, Llanterna verda o Namor i l’aparició de la primera heroïna, una sexualitzada Wonder Woman. Igual que el Capità Amèrica, vesteix els colors nacionals dels EUA, presentats com a símbol patriòtic i antifeixista durant la segona guerra mundial. Ara bé, durant la postguerra, va decaure l’acceptació dels superherois i va créixer l’interès per històries més socials i humanes.

L’inici de l’Edat de Plata es concreta el 1957, amb l’explicació científica dels superpoders en lloc de la màgia o el misticisme. El 1961, amb l’aparició de Marvel Comics (anteriorment Atlas Comics i Timely Publications) i l’ascens a editor en cap de Stan Lee, la indústria del còmic va viure el primer retorn als superherois. Tanmateix, Marvel va apostar per personatges més humans, amb problemes personals i relacionals, combinats amb temes més contextuals, com l’interès per la ciència, l’astronomia i les malalties sorgides per la radiació atòmica. Aquest panorama va resultar idoni per a l’aparició d’ ‘Els quatre fantàstics’, ‘X-Men’, ‘Hulk’ o ‘Spider-Man’.

Des de principis dels anys 70 i fins a finals dels 90, es produeix un canvi progressiu respecte de la temàtica i els seus protagonistes. Som a l’Edat de Bronze. Els superherois perden l’interès dels lectors i es comença a demandar la introducció de temes més reals. D’aquesta manera, els còmics es fan ressò de problemes socials com les desigualtats, els conflictes internacionals i les grans crisis, la drogoaddicció, l’abús de poder o la discriminació racial. Les seves històries mostren protagonistes més complexos, profunds i compromesos. Així mateix, sorgeix Dark Horse Comics, una editorial de temàtica més adulta, violenta i radical que portaria personatges com Hellboy, diametralment oposats als superherois convencionals. En aquesta època, els còmics reflecteixen la invasió cultural japonesa polaritzada en l’anime i el manga. Es modifiquen l’interès i els gustos dels lectors, un públic més exigent i segmentat.

Notícies relacionades

Un original del primer còmic de Superman, venut per 2,7 milions d’euros

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

Al segle XXI, amb les xarxes socials i la democratització digital de la cultura, el còmic viu l’arribada d’una nova etapa caracteritzada per quatre elements: el ressorgir dels relats tradicionals gràcies a l’èxit de les narratives audiovisuals transmèdia de Marvel i DC Comics en cine, sèries i videojocs; la inclusió social de totes les ètnies i sexes; la ruptura conceptual amb els estereotips clàssics, que busca que els temes siguin més representatius i universals i no locals i patriòtics, i, finalment, l’aparició dels antiherois i antiheroïnes.

El còmic entén que el món no suportarà un nou superheroi, més aviat al contrari: demana antiherois com Venom, Deadpool, Punisher o Wanda Maximov. Aquesta sisena i actual etapa, que batejarem aquí com a Antiheroica, respon a una societat fastiguejada de superherois virtuosos, idealitzats i perfectes. Uns lectors que busquen protagonistes ambivalents entre el bé i el mal, éssers sense escrúpols, expeditius i brutals, complexos, turmentats pel seu passat i repudiats per la societat, que s’allunyen del patró clàssic del viatge de l’heroi, característic de les etapes anteriors.