Entrades a 6.000 euros: ¿el futur dels concerts?

En el cas del Boss, això pot arribar a suposar que un butlleta situada entre els 59,50 i els 399 dòlars es dispari fins als quatre dígits, amb extrems com els 6.558 dòlars (6.456 euros) marcats, en cert moment, per una entrada per al novaiorquès Madison Square Garden. Els fans estan tan indignats que el mànager de Springsteen, Jon Landau, ha hagut de sortir al pas afirmant a ‘The New York Times’ que el «preu mitjà» dels concerts «està en el rang dels 200 dòlars» i que només «una quantitat modesta» (sense precisar quina) pot arribar als 1.000 dòlars o més.

22 anys pagant una entrada

Landau ha afegit que les entrades de Springsteen continuen sent ajustades en comparació amb altres artistes: «Triem preus més baixos que alguns i semblants als d’altres». Certament, són d’una altra galàxia els 45.809 dòlars als quals s’han ofert entrades de l’espectacle d’Adele al Caesar’s Palace de Las Vegas, la pròxima tardor. Tarifes per a les quals es brinden línies de crèdit específiques a partir de 167 dòlars al mes (¿22 anys pagant en còmodes quotes l’entrada d’un concert?).

¿Cap allà va el món de l’espectacle? Fa temps que pel preu dinàmic s’aplica en diverses àrees comercials (vols, hotels i vehicles VTC) i en la cultura i l’oci es fa notar en els esdeveniments en què «la demanda d’entrades supera de molt l’oferta disponible», respon a aquest diari la companyia Ticktermaster España, que situa l’aplicació actual d’aquesta modalitat en el 75% de les gires internacionals i entre el 5 i el 7% de les localitats disponibles en cada concert. Entrades «de molt bona qualitat» amb una tarifa que «es va ajustant en funció de la demanda». Aquesta opció, afegeixen fonts de la companyia, «disminueix la revenda, el frau i l’especulació».

Un bombo més petit

En principi, l’opció del preu dinàmic ha de permetre al comprador, en esdeveniments d’altíssima demanda, apartar-se del gran bombo de loteria que és la venda a preu fix, on l’adquisició d’una entrada pot ser un petit miracle, i optar per un carril menys freqüentat i amb més possibilitats. Estant disposat a pagar més (o molt més) com a mètode de selecció natural. Pura lògica de l’oferta i la demanda, que ara la tecnologia permet ajustar al minut i al segon. Ds de Ticketmaster indiquen que és «molt possible» que la modalitat dinàmica «segueixi expandint-se, també en el sector cultural».

La venda d’entrades de Bruce Springsteen, el mes passat, per als concerts de l’any que ve a l’Estadi Olímpic ja oferia aquesta opció, per això algunes entrades es van facturar a preus duplicats o triplicats respecte a altres de la mateixa categoria (tot i que no s’acosten a les xifres d’aquests dies als Estats Units). «Els estàndards en el mercat nord-americà són diferents dels d’Espanya», apunten des de Ticketmaster (empresa que no va gestionar la venda dels concerts de Boss, a càrrec d’una altra plataforma, Entradas.com).

Una revenda integrada

Però la compra ja és prou estressant per al fan perquè ara, a sobre, es trobi davant la pantalla de l’ordinador unes opcions que considera poc explícites, butlletes amb reclams com a ‘top’ o ‘platinum’ que porten directament a la subhasta dinàmica. I en la gira americana del Boss entra en joc la revenda, que ara ja és assumida per la pròpia plataforma d’entrades (i que pot disparar-se més encara: fins a 11.000 euros per una entrada a Tampa, Florida).

«Ara, la revenda ja és a casa. La practiquen ells mateixos. És el mercat, amic», observa amargament Salvador Trepat, veterà seguidor de Springsteen i responsable de la web especialitzada ‘Pointblankmag.com’. Trepat, molt avesat en aquests episodis de compra exprés, ha aconseguit entrades (a preus moderats) per a dos concerts nord-americans al març i explica que aquest mètode dinàmic que permet xifres desorbitades (sense límit aparent) s’aplica en tots els concerts que el Boss oferirà en aquest país, «no només els que gestiona Ticketmaster, la qual cosa significa que és l’artista el que l’imposa».

Cançons autobiogràfiques

D’allà l’enuig i la decepció, indiquen fans del Boss, al tractar-se d’un artista que cantava contra l’afany de riquesa a ‘Badlands’ i ‘Easy money’. «‘Una vegada et vaig fer prou ric / per oblidar el meu nom’», acusava àridament a ‘Youngstown’. «Ara ja no són cançons de denúncia, sinó autobiogràfiques», lamenta Trepat. Destaca «la contradicció de Springsteen amb allò que sempre ha predicat», apunta una altra fan amb recorregut, Pilar Suñé, mentre que Núria Ubiergo, que es plantejava veure’l el 2023 a Newark aprofitant que aquells dies serà allà, i que ha desistit vista l’escalada de preus, confessa una «ruptura emocional» amb l’autor de ‘Born to run’.

Notícies relacionades

Buce Springsteen oferirà un segon concert a Barcelona el 30 d’abril del 2023

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

El mercat deu tenir la seva lògica, però s’ha produït una fractura amb la base de fans. Tot i que no se’l perdran a l’Estadi. «He vist Bruce 54 o 55 vegades des de 1988», recapitula Suñé. «Per trencar-ho tot ara».