Que Déu salvi les bermudes | + Història

De fet, aquest debat fa temps que està superat i en moltes institucions i empreses n’està sorgint un altre: si és apropiat que els homes portin pantalons curts o no. Perquè, bé que les dones poden anar amb faldilla sense cap problema, ¿oi? Si vostès són dels que volen portar pantalons curts però els responen que no és adequat, sempre tenen l’opció de recórrer a un episodi històric. L’escenari on va tenir lloc ja l’imaginen: les illes Bermudes.

Tot i que aquest petit arxipèlag al mig de l’Atlàntic és més a prop d’Amèrica del Nord que d’Europa, és un territori que forma part de la corona britànica. A principis del segle XX els seus habitants tenien una vida bastant tranquil·la, però tot va canviar quan va esclatar la Primera Guerra Mundial. Llavors, l’illa principal es va convertir en base naval de l’armada del Regne Unit, que operava en aquesta àrea de l’oceà.

Això els va venir molt bé a certs empresaris locals, com Nathaniel Coxon, que regentava l’únic saló de te que hi havia a les Bermudes. Els oficials britànics, que podien ser enmig del no-res però no perdien els bons costums, el van convertir en un punt de trobada habitual durant les seves estones de descans. Coxon estava encantat perquè anava omplint la caixa mentre les teteres no paraven de fumejar... Però els seus treballadors no paraven de suar. Entre la calor pròpia del clima i l’altíssima temperatura del local amb tanta aigua bullint, allò era un suplici. Tant, que els cambrers van demanar a l’amo si podien portar un uniforme més lleuger que no fos la jaqueta blava i els pantalons caquis. No sabem si va ser Coxon en persona qui va tenir la idea, però, en comptes de buscar-los roba nova, els va retallar el camal dels pantalons. ¡I a servir te, que la caixa no s’omple sola!

Es diu que allò no va passar desapercebut al contraalmirall britànic Mason Berridge, que va decidir que, si els autòctons utilitzaven pantalons curts, les seves tropes farien el mateix. I així va ser com l’oficialitat de Sa Majestat que operava a les zones tropicals va incorporar aquesta peça al seu uniforme. Això sí, amb sabata tancada i mitjons fins als genolls. Les coses no els van anar malament, perquè van acabar guanyant la guerra i van conservar els seus territoris colonials.

Mentrestant, a l’illa cada vegada més gent va començar a vestir pantalons curts de forma habitual i durant la dècada de 1920 els empleats de la banca els van acabar posant de moda. Allò ocorria al mateix temps que arribaven els primers turistes britànics i americans, que van imitar els autòctons i ho van importar als seus països. Poc després va arribar l’alta costura, que va pujar aquella peça de vestir a les passarel·les. El 1948, la revista ‘Vogue’ va parlar per primera vegada de les «Bermuda shorts» a les seves pàgines.

Notícies relacionades

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

Tot i que vulguis perdre pes, menja greixos

En definitiva, que si ara passem més calor que a les Bermudes, potser hauríem de ser llestos com els britànics i, imitant Mason Berridge, portar uns pantalons curts molt elegants, perquè es pot anar fresc amb classe.

---

Descobertes per Bermúdez

Les bermudes reben aquest nom perquè van ser descobertes pel navegant José de Bermúdez pels volts de 1505 (es desconeix l’any exacte). Tanmateix, els 181 illots que formen l’arxipèlag van continuar deshabitats fins a 1612, quan van arribar els britànics, que encara conserven la sobirania d’aquest enclavament de l’Atlàntic, ara poblat per unes 60.000 persones.