Les meves quatre tècniques preferides en biomedicina, per Manel Esteller

La seva irrupció com a mètode de diagnòstic durant la pandèmia de la Covid-19 ha popularitzat aquest terme, però ja fa dècades que aquesta tecnologia va fer més fàcil la vida dels científics. Aquest procés experimental permet augmentar de manera exponencial la quantitat de l’ADN i passar de quantitats ridícules a poder veure el material genètic a simple vista si l’associem a una tinció. Amb anterioritat al desenvolupament d’aquesta tècnica, l’anàlisi de l’ADN era tan dolorosa com un interrogatori de la Inquisició i requeria molt material d’inici. M’agrada sempre dir que la PCR va democratitzar l’anàlisi genètica i la va posar a l’abast de tothom. No només permet avenços en recerca, si no aplicacions en diagnòstic i medicina forense. La seva invenció va ser una mala notícia per a milers de criminals que creien que havien evitat el pes de la llei.

Una tecnològia menys coneguda popularment (tradueixin-ho per la paraula ‘micromatrius’ si s’hi atreveixen). Aquestes plataformes genòmiques permeten d'un cop analitzar l’estat de milers de gens: excessos, defectes, mutacions, canvis d’ordre, alteracions en la regulació. Són altament informatives i relativament barates. A més, la informació que se’n deriva es pot compartir fàcilment amb altres investigadors. La limitació que tenen és que només permeten estudiar el que hem 'imprès' al xip. És a dir, no busquis una resposta a una pregunta romàntica si només mires seqüeles de la franquícia de ‘La matança de Texas’. En canvi, si ens abonem a tots els canals de telenovel·les tindrem segur més arguments en l’area de l’amor. Per cert, aquest últim sentiment és només química i selecció natural, però, d’això, en parlarem un altre dia.

Una metodologia que ha generat milions de dades. Anteriorment a la implantació d’aquesta tècnica, seqüenciar l’ADN era un malson. Un procés llarg, amb un risc elevat de fracassar en l’intent i, a més, t’irradiaves al màxim, com li va passar a l’adorada i malaguanyada Marie Curie en un altre context. Avui en dia es realitza amb nous seqüenciadors d’una manera molt més barata i ràpida, de manera que es pot completar un genoma en un dia, quan abans es trigava mesos o fins i tot anys. I cal que estiguem atents perquè molt recentment uns nois en un garatge de Califòrnia (¿els recorda a alguna cosa, aquesta història?) sembla que han inventat una manera de seqüenciar l’ADN encara més ràpida i eliminant un zero al final del preu. Tant de bo sigui així.

La nova gran joguina dels investigadors biomèdics. Aquestes tecnologies estan destinades a canviar com es fan les recerques genòmiques. Fins fa poc l’anàlisis de les biomolècules en un teixit només es podia fer agafant tot el material en brut, analitzant tots els diversos components cel·lulars barrejats. Seria com si demanéssim una paella i ens servissin un suc on tota la paella ha sigut liquada i ens la beguéssim amb una palleta. Doncs ara podem estudiar tot el material genètic (ADN i ARN) i les proteïnes de cadascuna de les cèl·lules per separat. Una revolució que, com a tal, encara no ha arribat a la implantació a la pràctica clínica, però esperin una mica i un dia cadascuna de les cèl·lules que formen el seu cos seran seqüenciades.

Els torno a la pau de les seves tovalloles i gandules. Bon estiu.