Fortunato Frías, el compromís discret i tenaç

La seva ha sigut una aportació meritòria a l’interès general, brillant en la batalla de les idees i eficient en l’acció, com bé sabem al Cercle d’Economia i la Fundació Formació i Treball. Des de la reflexió intel·lectual en el Cercle que pretenia treure Espanya de la seva tossuderia i retard als anys 60; al seu més recent activisme per reparar, des de la fundació, les fractures d’una societat ja oberta i avançada, però insosteniblement desigual.

Un dilatat recorregut sustentat en la seva singular i atractiva personalitat: una inquietud natural pel desconegut; una tenacitat revestida d’amabilitat, i una lleialtat extraordinària, a les persones, les idees i les institucions. I entre totes les seves virtuts, la seva sorprenent capacitat d’atendre l’altre. Dotat d’una fina intuïció psicològica, captava en la persona que escoltava aquests matisos, sovint molt rellevants, que a la gran majoria de persones se’ns escapen. 

Uns atributs que van trobar terreny abonat en el Cercle, que va dirigir entre 1964 i 1970 i en què, posteriorment, sempre va ser una veu influent. En aquests anys va assentar una profunda amistat amb dues persones determinants en la seva vida: José Luis Sampedro i Carlos Güell. Vaig conèixer poc José Luis Sampedro, però prou per entendre perquè Fortunato hi va tenir el seu gran referent moral. Vaig viure molt més de prop la seva deliciosa amistat amb Carlos Güell: tan diferents i tan coincidents. Tots dos, discrets i coneixedors de l’ànima humana, se les enginyaven per, des de l’amabilitat, aconseguir el que pretenien. Dos exemples paradigmàtics de la dita que s’atribueix als jesuïtes: «Senyor, feu que els altres se surtin amb la nostra». 

Més recentment, es va comprometre amb la Fundació Formació i Treball que, inicialment especialitzada en la recollida de roba utilitzada, s’ha convertit en l’entitat que més persones en risc d’exclusió incorpora al món laboral. En la fundació, de la que va ser una persona determinant, vam conèixer un Fortunato capaç d’entendre els temps, assenyalar les grans directrius a llarg termini i, alhora, executar personalment una infinitat d’actuacions concretes. Tal com assenyala Albert Alberich, ‘alma mater’ de la Fundació, en aquells anys de creixement «moltes de les gestions que li demanàvem a Fortu eren de gran dificultat. Una vegada complertes, ell les explicava com si haguessin resultat ben senzill. Feia que el que era complex semblés fàcil».

Fortunato Frías simbolitza un món, el d’escoltar pacientment, la reflexió serena, l’empatia, la recerca del bé comú i la traça institucional. Un món que sona extint però al qual, abans o després, acabarem tornant. 

Notícies relacionades

Reciclar talent i recursos: com reenganxar-se al mercat laboral gràcies a roba utilitzada

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

Fa un any que se li va declarar la malaltia. Des d’aleshores, el sentiment que més m’ha acompanyat ha sigut l’extraordinària tendresa que la seva família –Maria Pilar, Sònia, Oriol, Núria i Berta– ha acompanyat el seu marit, pare i avi. Una llarga malaltia que ha pogut endolcir fins al final a casa, envoltat dels seus. Per tot el que he comentat, i per molt més, l’adeu resulta molt dolorós. Però, per les mateixes raons, sempre el recordarem.

Jordi Alberich és president de la Fundació Formació i Treball i exdirector general del Cercle d’Economia.