Obituari Informa de la defunció d'un individu, proporcionant un relat imparcial de la vida, controvèrsies i èxits de la persona.
Que la Força t’acompanyi, Dani Vader
Mor de manera sobtada Dani Robles, el Darth Vader de l’associació Star Wars Catalunya. «49 primaveres són poques per al viatge definitiu cap aquesta galàxia tan, tan llunyana», plora el seu entorn i la comunitat ‘cosplayer’ de Barcelona
El vaig conèixer en un pícnic hòbbit fa cinc anys, entre orelles punxegudes, molt elf, orcs, un parell de Gandalfs. Allà estava ell: un genet de Rohan, dels de la Terra Mitjana de Tolkien, amb cota de malla i somriure d’estar a punt de fer una heroïcitat. No feia pinta de tenir un arsenal d’espases làser a casa. Ningú hauria sospitat al veure’l que anava per allà asfixiant la gent a distància amb un gest de mà. «El món de Darth Vader és més fumut», es va presentar amb obvietat de pel·lícula. Així vaig descobrir que a aquest cavaller rialler li solien demanar més ‘selfies’ que a les Kardashian.
Ja estava acostumat que la gent cridés al veure’l «¡jo soc el teu pare!». Sí, l’hi deien a ell. «Esperem que ell no ho digui a ningú –solia dir la seva dona, Rocío Fernández, una altra d’habitual del costat fosc–. Si jo no tinc fills i ell és el meu marit...».
Molts el coneixien ja com a «Dani Vader». Dani Robles, a les galàxies més pròximes. Fa anys que guardava a l’armari capa, armadura, màscara de malvat i un altaveu amb respiració d’ultratomba. Era el Darth Vader de l’associació Star Wars Catalunya. Va morir dijous de manera sobtada –només tenia 49 anys–, deixant a tots els que el vam conèixer en estat de xoc. Sentirà la seva mort qualsevol que hagi parlat amb ell tot just 10 minuts.
«Lord Dani Robles», s’anunciava avui al tanatori de les Corts. Ironies espacials: en la seva vida sense capa era controlador aeri. Ni rastre d’estrelles de la mort en el currículum. Sense màscara, tenia cara d’antimalvat, mirada complaent, somriure de dir-te a tot que sí. Només li queies malament quan li deies que te n’anaves a bussejar a algun destí paradisíac. «Sempre tenia un acudit a punt, una mà per donar-te o una estona per ajudar a qui fos», recorden a Instagram els seus companys de l’associació de Star Wars. Com va dir la seva dona en el funeral: «L’únic dolent que podem dir d’ell és que no era moment d’abandonar-nos».
Esgarrifança general al sonar en directe la marxa imperial de ‘Star Wars’ quan va aparèixer el taüt. Ulls llagrimosos, cares encara d’incredulitat. «49 primaveres són poques per al viatge definitiu cap aquesta galàxia tan, tan llunyana», va compartir un amic de tota la vida, Néstor Grañón. «Al ser tu –li va dir– un tio tan gran, en tots els sentits [mesurava metre noranta i escaig], amb aquest caminar desafiador de ‘western’ i aquesta cota de malla emocional a prova de dissorts, als meus ulls miops semblaves invulnerable». Ho semblava, sí. Sobretot quan anaves amb ell a tirar destrals. Ara queda el dur, va afegir el seu amic: «Intentar, com un petit padawan, estar a l’altura de pivot del teu record».
Tenia talla de Darth Vader, tot i que ell sempre digués que li faltaven 15 centímetres. L’hi va insinuar el seu cunyat, ara president de Star Wars Catalunya. «No vaig haver d’insistir gaire –recorda–, sempre li van agradar els personatges amb capa». Tota la família ha acabat rendint-se al costat fosc: dona, cunyats, nebodes.
La carrera d’artefactes del Dani
Crec que el vaig veure més vegades amb capa que sense. El Dani tenia més roba de ciència-ficció que del segle XXI. Ja estava comptant els dies per a l’Eurosteamcon, el pròxim macroesdeveniment cosplay de l’agenda friki. Havia de ser un dels «flamants directors de la carrera d’artefactes», em va anunciar fa uns dies. La idea era seva: la primera cursa d’obstacles per a artefactes a radiocontrol. A partir d’ara es dirà «la carrera d’artefactes del Dani», així l’han rebatejat després de la seva mort sobtada. «El Dani era una força i un suport en tot gairebé sense fer res –li recorda Vany Miranda, una de les organitzadores de la fira. Simplement per ser allà, ja senties que podies amb tot». Al seu costat, un s’atreviria fins i tot a ficar-se en un armari amb la nena de ‘Poltergeist’.
Et contagiava la il·lusió per osmosi. No vaig trigar a passar-me al seu costat fosc. Es va convertir en la meva ‘gola profunda’ de la Barcelona increïble: m’ha descobert cantines galàctiques, trobades de bruixots, quedades d’època. Em feia de guardaespatlles en esdeveniments sense demanar mai res a canvi. Ningú em planta cara des que tinc Darth Vader al Whatsapp. Aquest és el cinquè article en què l’esmento. No serà l’últim.
Aquest any, a la fi, el Dani em va ensenyar com moure el braç per ofegar la gent a distància. Al maig em va deixar el seu vestit de malvat. «Vaderessa», em deia, tot i que arrossegués mitja capa. «Al final farem una friki total de tu», confiava. Espero que em miri amb els seus ulls complaents allà des d’on sigui quan em compri la meva primera espasa làser.
Notícies relacionades
Et recordaré cada vegada que soni la marxa imperial de ‘Star Wars’. Cada vegada que vagi a tirar destrals. Cada vegada que senti algú respirar molt profundament. Me n’alegro pels del Més Enllà: segur que ja estàs preguntant qui porta allà l’organització d’esdeveniments.
Que la Força t’acompanyi, Dani Vader. Ens deixes més orfes que Luke i Leia junts.
