Llimona i vinagre | Article de Matías Vallés Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Daniel Ortega: revolucionari del revés
La primera llei de la traïció a la revolució estableix que el revolucionari més autèntic és el millor graduat per a la traïció. ‘Enter’ Daniel Ortega, president de la Nicaragua sandinista en la línia del castrisme, sense res més que canviar el ‘vallenato’ de García Márquez per un tango de Cortázar. Amb 21 anys en el poder i quatre mandats consecutius, es troba a mig camí de la longevitat al tron del també diminut Franco, però amb dots sobrats per nodrir la meritòria equivalència entre militars alçats amb l’aliment que el centreamericà els nega als seus famèlics presos polítics.
La segona llei de la traïció a la revolució estableix que els cantors dels líders providencials tendeixen a amagar els vicis adquirits pels seus anteriors paladins. A l’hora de criticar un Trump tropical, els intel·lectuals progressistes se cenyiran a Bolsonaro. El tosc caiman Ortega no rebrà ni la desena part de renys que un tirà amb pedigrí conservador. És un fenomen que ja es va advertir amb Lula durant els seus processaments, però que es propaga a la inqualificable Dilma Rousseff i que converteix en innocents per definició els ministres socialistes espanyols condemnats a anys de presó per corrupció. O que dissimula els càrrecs contra Hunter Biden. La lleialtat asimètrica ve esperonada en la majoria d’ocasions per factors sentimentals, però també abunden els exemples de pagament.
La tercera llei de la traïció a la revolució estipula que el traïdor segueix a ulls clucs els mètodes del dictador que va desbancar. Anastasio Somoza estaria orgullós d’Ortega, que no deté els opositors individualment, sinó que els empresona a dotzenes per respectar l’estalvi energètic. Els companys del Comandant Daniel que continuen en llibertat encapçalen la relació de denunciants de les maneres somocistes desenvolupades pel cap d’Estat que van fer pujar.
La quarta llei de la traïció a la revolució estableix que els seus practicants moren de vells. En la cronologia del fill del Zapatero amb minúscules, viu en l’actualitat a vuit anys de l’edat fatal de Franco, i també el caracteritza el discurs erràtic d’un candidat a la tromboflebitis. Per fortuna per a aquest revolucionari del revés, els procediments repressius són primitius perquè puguin entendre’ls els seus executors.
Entretots
Coartades
La cinquena llei de la traïció a la revolució dicta que els infidels als seus principis en presumeixen contínuament. Ortega no només va derrotar el dictador que imita el 1979, l’any en què Rússia envaïa l’Afganistan i en què un altre teòcrata anomenat Khomeini assumia poders tirànics a l’Iran. El Comandant Bis també va derrotar en repetides ocasions els ianquis, l’únic criteri de fiabilitat que necessita un columnista avançat. En la clandestinitat va assaltar una oficina del Bank of America per aconseguir fons, i després va tornar a torpedinar els Contres armats per Reagan per deposar-lo.
La sisena llei de la traïció a la revolució remarca que els camises girades es refugien en els seus patiments abans d’empoderar-se. Ortega pot escudar-se com tants abusadors en el fet que també va patir tortures en la seva joventut, durant set anys de presó després de la seva etapa inicial guerrillera. Va rebre incipients acusacions de corrupció quan encadenava derrotes electorals, la qual cosa obliga a pensar que perdia per no haver polit els mecanismes venals.
Notícies relacionadesLa setena llei de la traïció a la revolució determina que el traïdor es considera profeta d’un ésser superior. En el moment clau de la seva biografia, Ortega abjura del gastat Karl Marx per proclamar: «Jesucrist és avui el meu heroi». Des d’aleshores no ha perdut cap elecció, per si l’evangèlica clau nicaragüenca serveix d’alguna cosa als governants europeus colpejats per les enquestes. L’absència d’escrúpols també ajuda.
La vuitena llei de la traïció a la revolució se sintetitza que els traïdors mai venen sols. La dona amb qui es va casar per l'Església Ortega es diu Rosario Murillo, és vicepresidenta i sobretot poeta segons correspon a la terra d’Ernesto Cardenal. En el seu càrrec de cònjuge vicepresidencial, recorda l’estructura que hauria tingut un Govern presidit per Podem. El catolicisme presidencial no els ha impedit represaliar bisbes, com va fer Franco amb Añoveros. La unió en el seu despotisme folklòric arriba al punt que la filla de la poetessa va acusar el seu padrastre d’haver-la violat des de la infància. La vicepresidenta es va alinear amb el seu marit davant el #metoo filial. Ortega compleix amb escreix la legislació completa de la traïció a la revolució.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
