Miquel Porta: «El plaer, l’art, la música, el futbol... ¡són fonts de salut!»

El plaer és una font de salut. L’art és salut. La música, l’amistat, la diversió són saludables. Jugar, la faula, l’èpica... fins i tot el futbol són necessitats que corresponen a la salut. Els metges sempre hem tingut aquesta visió. Aquesta és la manera normal de veure la salut. El que no és normal és la visió biologicista, que ho fragmenta tot.

Per a molts salut és sinònim de tenir bons hàbits. 

Hi ha una exageració monumental de la capacitat que tenim els individus per prevenir la malaltia. En realitat, això depèn moltíssim del que fan les institucions i les empreses. Durant un estudi que vam fer [amb el meu grup] em vaig sorprendre de la quantitat de residus plàstics que tenia a la meva orina, tot i que feia vint anys que jo vigilava aquest problema. Per descomptat hem de cuidar-nos, però no és cert que tot depengui del que fem individualment. 

¿D’aquest malentès s’aprofita la «indústria de la por»?

Hi ha una indústria dedicada a vendre coses que diuen que t’ajuden a prevenir malalties: en l’àmbit de l’alimentació, de la cosmètica, de l’esport, de l’oci... La por és una reacció humana que pot ser saludable. Però no és bo que, per exemple, la por d’envellir es converteixi en una medicalització exagerada de l’envelliment.

Una altra visió popular vincula la salut amb les tecnologies i els fàrmacs innovadors.

Mitjans, ciutadans i institucions han de ser més crítics amb els científics. Han de demanar més fonament a les promeses que fem sobre la salut. Moltes promeses de la genòmica de fa 20 anys no s’han complert. No han tingut utilitat clínica perquè no tenien prou fonament científic. Cada setmana es fan promeses sobre moltes malalties i això crea ansietat.

¿Per què el preocupa la situació de l’atenció primària?

En algunes parts d’Espanya estem assistint a la seva destrucció. Es posa en risc la idea de l’Estat del benestar, que es basa en el consens que tots paguem impostos per a la salut pública. L’atenció primària és la millor manera per prevenir l’excés del consum mèdic innecessari i l’excés de proves d’imatge, que poden fer mal. El metge d’atenció primària té en compte la totalitat de la teva persona i en fa una valoració. En els sistemes de medicina privada consumistes, per contra, la persona fa un ‘shopping’ mèdic que és perjudicial per a la salut i a més genera ansietat. 

¿Què influeix en la salut, més enllà dels hàbits i la innovació?

Quan es parla de prevenció, sovint el discurs es limita a la detecció precoç de la malaltia. Això forma part d’aquesta indústria que ven solucions individualistes. La prevenció de veritat és evitar que una malaltia es produeixi. Això depèn del medi ambient, de les condicions socials, de la contaminació dels aliments... És el que es diu prevenció primària. És normal que la indústria farmacèutica faci poca investigació en aquesta. Però critico que les institucions públiques financen molta investigació sobre diagnòstic i tractament i poca sobre prevenció primària. 

¿Quins beneficis aportaria la prevenció primària? 

Un exemple d’això és [la prohibició d]el plom [en la gasolina]. Els efectes beneficiosos s’estan veient, fins i tot en el creixement de la intel·ligència. [Gràcies a aquesta prohibició] no has d’estar tot el dia alerta per saber si t’estàs contaminant. El ciutadà no pot sortir al carrer cada dia al carrer amb una llista enorme de pors.

¿Què hem d’aprendre de la pandèmia?

Milions de persones han après que vivim en societats extremament interdependents. A nivell estatal, hem de gestionar millor aquesta interdependència. Siguis independentista o centralista, no pots ignorar la interdependència entre comunitats autònomes. 

¿Les comunitats autònomes no van cooperar prou?

En el consell interterritorial de salut tot s’ho emporta el guinyol polític i no sabem en què es basen les seves decisions. Fa anys que algunes comunitats autònomes apliquen una cooperació clandestina, que no apareix a la superfície del discurs polític. Per exemple, en els sistemes d’informació sobre malalties infeccioses. Ara, el Govern ha apostat per crear una Agència Estatal de Salut Pública. És una gran oportunitat per concretar les lliçons de la pandèmia.

¿Quina importància té l’agència?

A nivell mundial, hi ha organismes independents, que generen confiança, cosa que proporciona als ciutadans un equilibri entre la preocupació i la tranquil·litat. És bonic saber que podem viure protegits per institucions independents. Tenir confiança en elles és fonamental. Potser això no sigui tan èpic, però moltes vies de progrés passen per qüestions com aquesta. 

Notícies relacionades

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

Tot i que vulguis perdre pes, menja greixos

¿Té esperances posades en l’agència?

Tenim un sistema de vigilància de la salut pública deficitari. No sabem ni tan sols si a l’agost hi va haver excés de mortalitat i no pot ser que les dades no estiguin disponibles fins a mitjans d’any que ve. Això és obsolet. Necessitem dades, models, i gent preparada. A veure com anirà el debat parlamentari sobre l’agència. Això és una prova de la capacitat dels polítics de crear consens sobre polítiques reals.