Entendre + l’economia | Tempesta d’estiu

L’altra acció violenta d’aquest final d’estiu és la patacada que han rebut els responsables econòmics quan han arribat de vacances, del seu relax i de les tertúlies sobre el sexe dels àngels. De cop, han vist com el preu del gas a mig ’agost s’havia enfilat des de 200 €/MWh fins a 313, mentre que el preu de l’electricitat en el mateix període ha passat des de 271 €/MWh fins a 476. L’activitat industrial al començar el mes de setembre ha caigut de cop, tant les comandes com la predisposició a fabricar amb marges negatius per culpa dels elevats preus de l’energia. Grans empreses han començat a tancar producció i a fer expedients de plantilla a l’espera que negociacions bilaterals amb les companyies energètiques trobin un compromís per tornar a la rendibilitat de les fabricacions. Els polítics europeus s’han vist forçats a convocar una reunió monogràfica per resoldre el preu de l’energia per a divendres, dia 9 de setembre. Entre les mesures que volen introduir hi ha la de posar un preu màxim a les tecnologies inframarginals (les que no impliquen combustibles fòssils). Fa temps que anem dient que aquest preu podria ser de 50 €/MWh, fet que això faria abaixar el preu total des de 457 €/MWh fins a 330 aproximadament, una millora del 28%. Però el suggeriment que agafa força és que la diferència entre una fórmula i una altra la ingressin els governs de cada Estat com si fos un impost als beneficis caiguts del cel, deixant (¡ai mare!) que els respectius governs les distribueixin al seu criteri en l’economia. Això es fa per no finançar gratuïtament països tercers, com és el cas d’Espanya amb França i el Marroc. Però caldrà veure fins on arriba la mà demagògica dels polítics espanyols a l’hora d’aplicar aquest retorn.

La patacada econòmica és conseqüència d’un escalfament semblant al de la meteorologia, també degut a la intervenció de l’home. L’escalfament de l’economia es deu a una mala actuació dels bancs centrals dels blocs econòmics que van decidir actuar de manera política, injectant sumes de diners forassenyades al sistema per sortir ràpidament de l'aturada de la pandèmia. Els responsables ens anaven dient que era fruit de l’estalvi que havien fet les famílies durant la pandèmia, quan el problema era que no havien fet acte de la seva independència i s’havien deixat portar per sentiments i impulsos personals, cosa que no ha de fer mai un banc central. L’escalfament de l’economia global ha tingut com a efectes un augment de la demanda que l’oferta mundial no ha pogut satisfer, sigui de gas, de trànsit marítim, de xips, de cel·lulosa o de qualsevol altra matèria primera. A això s’hi ha afegit el col·lapse de la generació nuclear francesa, amb més de la meitat dels reactors aturats. Finalment, Putin ha vist el moment oportú per envair Ucraïna i afegir la màxima tensió a l’economia global.

Notícies relacionades

Brussel·les prepara una «intervenció d’emergència» en el mercat elèctric

Macron oficialitza el seu rebuig del Midcat i demana solidaritat europea amb França

¿Com es resol un escalfament? Refredant, no hi ha més solucions. I això és el que tothom s’ha trobat aquesta setmana arribant de vacances. Cal que es refredi l’aire per acabar amb els riscos, talment com passa amb el CAPE.

Augmentar els tipus d’interès és la primera mesura de qualsevol banquer central: fa que la gent estalviï més, consumeixi menys i inverteixi menys, perquè tot és més car. Però, si acabem de dir que el problema és que l’oferta, el sistema de producció, no pot satisfer la demanda, alts tipus d’interès no faciliten noves inversions en el sistema productiu. En altres paraules, si hem d’invertir en tecnologies renovables per substituir el gas i el carbó, una pujada generalitzada i universal de tipus frena aquestes inversions. Els responsables dels bancs centrals haurien de treure el bisturí, pujar els tipus d’interès generals, però crear línies de liquiditat especials per a les inversions enfocades a la transició energètica. Caldria dir als polítics: deixeu d’invertir en ciment, en carrers i carreteres, invertiu en estalvi energètic, en punts de càrrega per a cotxes elèctrics, impulseu fàbriques de xips i de bateries, fomenteu la generació renovable fotovoltaica i eòlica, ajudeu a constituir centrals de biogàs amb residus ramaders i alimentaris, ajudeu a crear biomassa per substituir combustibles fòssils... adoneu-vos que la gravetat exigeix treure’s l’escuradents de la boca com si la tertúlia continués. Dit això, soc conscient que en algunes administracions aquest discurs resulta més difícil d’entendre que una cançó de la Rosalía –la seva idiosincràsia i els seus protocols els impedeixen fer res–. És hora d’arremangar-se perquè el refredament serà dur. Podem arribar a passar fred, literalment.