Entendre-hi + amb la ciència

Avui boxa, naturalesa vs. ambient

No hi ha un guanyador clar en aquesta eterna baralla entre el determinisme i la capacitat de canviar, entre la naturalesa i l’entorn

Una de les qüestions més debatudes, i sense esperances que que mai se solucioni, és la pregunta de què és més important per definir-nos: ¿la naturalesa que ens és atorgada (podríem simplificar-ho dient la nostra genètica, heretada dels nostres pares) o l’ambient que ens envolta i com ens criem (epigenètica, microbioma, etc.)? Els anglosaxons ho simplifiquen dient «‘nature vs nurture’». Pensem en el cas del càncer per veure la complexitat d’aquesta equació. Existeixen tumors amb predisposició familiar clara, com determinats casos de càncer de mama i d’ovari (associats a mutacions germinals en els gens BRCA1 i BRCA2) o certs subgrups de tumors de còlon, estómac i úter (síndrome de Lynch, associat a mutacions germinals als gens MLH1 i MSH2). Però el risc de desenvolupar els càncers en portadors oscil·la entre un 60% al 90%, resumint-ho de forma grollera. És a dir, les coses que fem en la nostra vida diària i diverses exposicions modulen aquesta probabilitat innata. També podem raonar-ho al revés. Posem-nos en el cas del càncer de pulmó, on no hi ha síndromes hereditàries ben descrites en l’adult: aquí el factor extern és clau i el tabac és el condicionant aliè que el causa. Però alhora existeixen fumadors recalcitrants que no desenvolupen càncer de pulmó (tot i que sí altres patologies respiratòries), és a dir, creiem que tenen una dotació genètica que els fa més resistents a l’exposició als carcinògens del tabac. Balanços i desequilibris, mirant de trobar què influeix més en el desenvolupament d’una malaltia, si la nostra predisposició interna o el medi ambient que ens envolta.

A part de les malalties, podem estudiar altres models en éssers humans per conèixer l’aportació de la nostra naturalesa versus la nostra criança o exposició. Simplement, l’investigador ha de buscar aquells grups de persones per trobar les respostes. Un exemple va ser el nostre estudi en bessons monocigòtics (venen del mateix «ou» o zigot, amb perdó). Aquests germans posseeixen exactament el 100% del seu material genètic idèntic. Per tant, si només importés la «naturalesa», haurien de ser completament iguals, fotocòpies perfectes. Però sabem que no és el cas. Per exemple, un pot ser més obès i un altre més prim; un més extravertit i un altre més tímid; un pot desenvolupar una patologia de molt jove i l’altre no... Doncs bé, ja fa anys que vam descobrir que aquests bessons poden presentar diferències epigenètiques, és a dir, en els senyals químics que controlen l’activitat dels gens. I com més diferent sigui l’ambient que envolta cada bessó, més epigenèticament diferents seran.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Un altre exemple és el nostre recent estudi de persones que tenen cares extraordinàriament semblants però no són família. Quan vam iniciar aquest treball fa anys, la hipòtesi inicial era que el seu entorn havia modelat de forma similar les seves cares, però els resultats indiquen el contrari: aquests «dobles» virtuals comparteixen una sèrie de variants genètiques que influeixen en la forma dels seus nassos, ulls, llavis, estructura òssia i distribució del greix, entre altres paràmetres. Aquestes coincidències en aquestes posicions de la seva seqüència de l’ADN creiem que són degudes a l’atzar, en part cada vegada més probables a mesura que augmenta el nombre d’humans que habiten aquest bonic planeta. De forma interessant, potser les diferències entre aquestes persones es deuen a altres «capes» biològiques, com les esmentades marques epigenètiques i la composició de microbis en aquests individus. I, evidentment, existeix una graduació, semblances al 90%, al 85%, al 80%... Ja existeixen moltes aplicacions virtuals que els adolescents i la gent jove utilitzen per trobar el seu «doble».

Fixin-se que aquests estudis tenen molt a veure amb un concepte que m’interessa especialment, la identitat. Una cèl·lula tumoral ha perdut la seva identitat i no la reconeixem. Els bessons tenen les seves pròpies identitats, malgrat compartir el mateix genoma. En el quadrilàter trobem el determinisme versus la capacitat de canviar. Naturalesa versus criança i ambient. No hi ha un guanyador clar en aquesta eterna baralla de boxa.

Temes:

Entendre més Avanços de la ciència

Inicia sessió 0 Comentaris

Publica una carta del lector

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

Tot i que vulguis perdre pes, menja greixos