Educació sexual: per què és important impartir-la a casa i al col·le

«L’educació sexual, literalment, salva vides». Psicòloga per vocació i sexòloga i terapeuta familiar i de parella per convicció, Laura Morán va concloure amb aquest poderós titular la seva xerrada en la trobada científica de Naukas, la setmana passada a Bilbao.

L’educació afectivosexual torna a estar en els titulars després que la ministra d’Igualtat, Irene Montero, l’hagi defensat, una vegada més, al Congrés dels Diputats. Els partits de la dreta –i moltes veus a les xarxes socials– han identificat el seu discurs amb el de la pederàstia, un corrent que no és nou i que ve importat dels EUA, explica la psicòloga, sexòloga i terapeuta de parella Mamen Jiménez, autora de ‘Yo te lo explico’, imprescindible manual per a pares i mares sobre què, quan, com i on parlar «d’això» amb el seu fill (Oberon).

L’Organització Mundial de la Salut afirma que la sexualitat és un aspecte central de l’ésser humà, present al llarg de la seva vida. L’apocalipsi, va augurar Morán en la seva xerrada, és la falta d’educació sexual. N’hi ha prou amb un exemple: les infeccions de transmissió sexual (VIH, clamídia, gonorrea..) han crescut a Espanya un 84% en cinc anys, segons les dades de l’empresa de tecnologia especialitzada en salut Cegedim.

La divulgadora científica, autora de ‘Orgas(mitos)’, no només va parlar de l’augment de les malalties de transmissió sexual, sinó també dels problemes de salut mental entre els joves que no troben el seu lloc al món, així com les relacions disfuncionals (control, gelosia i violència) i l’abús sexual.

L’educació per a la salut, incloent-hi l’afectivosexual, és un dels principis pedagògics inclosos als reials decrets que despleguen l’actual llei d’educació (‘llei Celaá’, que entra aquest any en vigor en els cursos senars). A l’annex que dissecciona l’assignatura coneixement del medi natural, social i cultural s’esmenta la importància de conèixer i prendre consciència del mateix cos, les emocions i el desenvolupament d’hàbits saludables. La norma destaca que l’educació afectivosexual s’adaptarà al nivell maduratiu d’alumnes i alumnes.

Tots els especialistes en sexologia recorden que «l’educació sexual no és follologia». L’educació sexual parla de cossos, de com ningú ha de tocar ningú sense el seu permís, de tolerància, respecte i afectivitat...

La sexualitat infantil (som éssers sexuals des que naixem) no té res a veure amb l’adulta, recorda Jiménez. No hi ha erotisme ni desig. Simplement és exploratòria.

L’educació afectivosexual no és impartir sexualitat adulta, precisa l’autora de ‘Yo te lo explico’. El que sí que es fa és «acompanyar els nens i les nenes en aquest procés perquè tinguin una actitud positiva i de respecte envers ells mateixos i els altres». L’educació sexual –en algunes escoles s’organitzen tallers escolars fora del currículum oficial– repeteix la psicòloga, és «científica», no està basada en opinions personals.

Si no donem –tant a casa com a l’escola– educació afectivosexual (ja ho comprovaran els nens per si mateixos, solen argumentar els seus detractors) la conseqüència és que «els menors ho entendran com una cosa fosca, secreta, bruta i prohibida», remarca Jiménez, coneguda a les xarxes socials com @psicomami. «Si no l’hi expliques tu, algú ho farà per tu. La informació li arribarà, però ¿quina informació i com? La tele, publicitat, internet, altres nens i nenes...», conclou.

Respecte als polítics que no només demanen l’absència d’educació sexual a les aules sinó que, a més, la relacionen amb la pederàstia, la psicòloga Morán va explicar en la seva xerrada de Naukas que són «víctimes de la seva pròpia falta d’educació sexual que els porta a imaginar escenaris apocalíptics en cas que s’impartís». La principal queixa dels seus detractors és que l’educació afectivosexual incita els nens i les nenes. En realitat, la sexualitat no es redueix a les relacions sexuals i, a més, la curiositat és la principal motivació dels menors, la sexualitat dels quals és «socialització, afectes i comunicació», va explicar la divulgadora Morán. Malgrat l’educació afectivosexual, com a la resta d’assignatures, s’imparteix en funció de l’edat dels alumnes, els partits de la dreta asseguren que són «immadurs». Morán va respondre que l’educació, precisament, contribueix a la seva maduresa. «¿Esperem que els atropelli un camió perquè aprenguin a creuar en verd?», va ironitzar.

Notícies relacionades

¿Com i quan és el moment de parlar de sexe amb els teus fills?

Avui toca parlar de sexe, família

La informació és protecció. Jiménez remarca que els nens que, entre altres coses, coneixen el nom real de les parts del seu cos (hauríem de fugir dels cursis eufemismes per anomenar la vulva i el penis) estan més protegits davant l’abús sexual. Una bona educació afectivosexual contribueix que siguin adults saludables i que tinguin una vida sexual sana quan siguin més grans. «Paraula de psicòloga», conclou l’autora de ‘Yo te lo explico’.