Quan el pis dels teus somnis al Raval es converteix en un malson

La Montse, de 41 anys, arriba al bloc l’abril del 2021. Tipa de lloguers abusius va decidir recórrer als estalvis, aquests diners que tant li ha costat aplegar treballant com a ‘freelance’ en el sector audiovisual, i comprar un pis. Volia una cosa cèntrica i amb el seu pressupost, més aviat limitat, va trobar un pis antic del Raval aparentment en un estat acceptable. «És el meu primer pis, un somni que mai creia que es compliria, però aquest somni, a poc a poc, s’ha anat convertint en un malson», escriu la lectora. 

Al cap de poc temps d’instal·lar-se va ser designada presidenta de l’escala, una responsabilitat que se li va començar a entravessar quan va descobrir que el seu bloc era qualsevol cosa menys fàcil de gestionar. Per començar, dels 23 veïns, cinc són pisos propietat de bancs o fons d’inversió que fins ara tenen nombrosos rebuts de la comunitat pendents. «La nostra finca, igual que moltes d’altres, s’està podrint perquè la gent que té més diners del món les tracta com un actiu», protesta la Montse, que va intervenir en l’assumpte i va exigir a l’administrador de finques que demandés aquests propietaris. A aquests grans tenidors, entre els quals Bankia i Budmac Investment, se’ls reclama a data d’avui entre 1.400 i 1.800 euros en concepte de rebuts pendents. En total, deuen més de 8.000 euros.

Des del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida aplaudeixen aquesta iniciativa veïnal. «Els bancs solen pagar quan reben un burofax de reclamació», explica a aquest diari el gerent de l’escola, Llorenç Viñas, que recomana en aquests casos que els veïns es reuneixin, aprovin els pressupostos per realitzar les actuacions oportunes i acordin l’emissió de derrames extraordinàries per cobrir-les (en cas de no disposar de fons). «Això es regula pel llibre cinquè del Règim Jurídic de la Propietat Horitzontal del Codi Civil de Catalunya, pel qual la majoria de les obres relacionades amb la conservació de l’edifici, la supressió de barreres o l’eficiència energètica es poden aprovar pels assistents a la reunió si representen la majoria simple dels coeficients de propietat presents», recorda Viñas. En altres paraules, tot i que dels 23 propietaris del bloc només es reuneixin tres, unes obres d’aquestes característiques es podran aprovar si almenys dos estan a favor de tirar endavant unes obres.

Per al gerent de l’escola d’administradors, els inquilins de Riera Alta tenen més «un problema de tipus pràctic» que jurídic. «Per posar en marxa qualsevol contracte d’obra se sol demanar una reserva o bestreta del 5 o 10% –continua–, i per això és important que abans els bancs paguin, si no els costarà molt que els financin les obres».

Investigació policial en marxa

Aquest perfil de gran propietari pot ser, en paraules de la Montse, «un càncer» que acaba estenent-se per tot el barri. «No hi contribueixen i posen traves per realitzar qualsevol tipus de reforma. Això provoca que els que poden marxin i els que es quedin siguin els que tenen rendes més baixes, que segurament no poden afrontar aquestes reformes. Així la finca es degrada cada vegada més», denuncia la lectora, que també ha fet el pas de denunciar a la policia la ‘venda al detall’ que s’està produint a l’entresol i la prostitució, al segon.

Notícies relacionades

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

Tot i que vulguis perdre pes, menja greixos

L’acta de l’última reunió d’escala només apareix firmada per l’administrador de finques i ella, un detall no menor que dona compte de la soledat d’aquesta lectora, que ha decidit plantar cara, més per necessitat que valentia. «Alguna vegada he plorat d’impotència, però no em queda cap alternativa. Aquí hi he invertit tots els meus diners i aquí em vull quedar», afegeix la noia, que durant l’elaboració d’aquest article va rebre una trucada de la Guàrdia Urbana interessant-se pels dos pisos més conflictius.

Aquest diari ha constatat que efectivament, arran de la seva denúncia a la comissaria de Ciutat Vella, una unitat d’investigació (UI) ha visitat l’immoble almenys en dues ocasions. En una, segons li van explicar a la lectora via telefònica, van comprovar que unes dones captaven clients a la ronda de Sant Antoni i pujaven junts al pis. No és gaire, però és un punt de partida i a això s’aferra la Montse per continuar lluitant.