Economia blava: la riquesa és al mar

Des de l’any 1950, la població mundial s’ha vist multiplicada per tres, i ha passat de 2.500 a més de 7.700 milions d’habitants en l’actualitat i amb perspectiva de superar els 10.900 milions abans de finals del present segle. Aquesta tendència apunta clarament a una demanda més gran de recursos per cobrir les necessitats de l’espècie humana, tant quantitativament com, sobretot, respecte a la seva sostenibilitat en la manera en què aquests es generen i gestionen.

Aquesta necessitat de trobar nous recursos unida a un creixent coneixement sobre l’entorn marí ha fet considerar-lo un ecosistema sobre el qual aprofundir per les oportunitats que ens ofereix. Hi ha moltes regions del planeta on els recursos marins resulten fonamentals per a la subsistència de les poblacions que allà habiten, i es converteix en la seva principal font d’aliment i d’ingressos. Van ser precisament aquest tipus de països denominats Petits Estats Illencs en Desenvolupament o SIDS (de les seves sigles en anglès, Small Island Developing States) els que van encunyar el terme ‘blue economy’ o economia blava a partir del ja conegut ‘green economy’ o economia verda. Aquest terme va ser oficialment establert per les Nacions Unides a la seva agenda estratègica 2012-2016, establint les bases per donar als mars i oceans el protagonisme que els correspon.

L’economia blava estableix els recursos marins com a fonamentals per al desenvolupament humà amb la sostenibilitat com a pedra angular de la seva producció i/o utilització. Són molts els sectors i subsectors econòmics que tenen com a element comú el medi marí i la Unió Europea els ha catalogat en dos grans blocs segons la seva maduresa: els establerts i els emergents. Entre els primers ens trobem els recursos vius marins, recursos no vius marins, energia renovable marina, activitats portuàries, construcció i reparació d’embarcacions, transport marítim i turisme costaner; dins dels sectors emergents, tenim àrees com l’energia oceànica, la biotecnologia i la bioeconomia blava, la dessalinització, defensa, seguretat i vigilància marítima, investigació i educació, i infraestructures (cables submarins, robòtica, etcètera.). Tots aquests sectors es troben en diferents fases de desenvolupament, però són els emergents com la biotecnologia marina o la robòtica i sensòrica marines els que en els últims anys han experimentat un creixement més acusat.

Segons les últimes dades disponibles amb data 2019, només els sectors establerts de l’economia blava dinamitzen un volum de negoci de 667.200 milions d’euros, amb un valor afegit brut de 183.900 milions i dona feina a més de 4,45 milions de persones a tota la Unió Europea. Aquestes dades han anat creixent els últims anys i s’espera que aquesta tendència continuï, almenys, fins al 2030.

Aquest paper rellevant que han adoptat els mars i oceans del planeta ha propiciat que a nivell internacional s’hagin adoptat iniciatives i estratègies de cooperació i innovació interregionals/interestatals com l’Estratègia Atlàntica, la WestMED initiative, Bluemed o InterregMED, entre d’altres. De la mateixa manera, alguns estats i regions han implantat estratègies per abordar aquests reptes d’una forma econòmicament competitiva, alhora que sostenible. Un dels exponents més destacats ha sigut el cas de Catalunya, on el Govern de la Generalitat va implantar el 2018 l’Estratègia Marítima de Catalunya (EMC), una estratègia de govern transversal i pionera a nivell estatal, amb pocs precedents a nivell europeu. Aquesta estratègia pretén, des d’una perspectiva transversal i inclusiva, harmonitzar els diversos sectors socials i econòmics estretament relacionats amb el mar per disfrutar de tot el que el medi marí pot oferir en els vessants social, econòmic i ambiental. 

Dins d’aquest ecosistema, la Xarxa Marítima d’R+D+I de Catalunya (BlueNetCat), entitat que aglutina més de 60 grups d’investigació de set universitats i centres d’investigació catalans, constitueix l’instrument d’innovació i transferència de l’EMC. El seu principal objectiu és la transferència de coneixement dels grups d’investigació a la societat. L’adopció d’aquest coneixement pels diversos agents socioeconòmics es considera un pas estratègic per avançar en l’òptim aprofitament dels recursos marins per a la millora de la vida de la ciutadania.

Tot aquest panorama fa preveure que l’economia blava té per davant un llarg i prometedor futur on la innovació i la gestió sostenible seran les peces clau per a un millor aprofitament dels recursos marins, preservant i incrementant el capital natural dels nostres mars i oceans.  

És innegable que un dels grans llegats de la Barcelona olímpica va ser la seva obertura al mar. Amb aquella transformació, la ciutat es reconnectava amb si mateixa, amb els seus orígens i obria una nova façana al Mediterrani, per a l’ús i gaudi de la ciutadania. 

Ara ens disposem a donar un nou salt endavant perquè aquesta obertura impliqui una nova manera de viure i conviure amb el mar, posant en valor les activitats nàutiques, la pràctica esportiva i aquella economia que fa de la ciutat, el mar i la sostenibilitat la seva forma de vida.

Així neix l’aposta per l’economia blava a Barcelona, un nou concepte econòmic que aglutina tota la cadena de valor d’aquelles activitats productives que fan de l’aigua i la sostenibilitat motors clau del seu desenvolupament. Una economia blava que a Barcelona agrupa un gran conjunt d’actius amb infraestructures essencials per a les exportacions, com el Port de Barcelona, un sector primari pesquer vigent a la ciutat, actors rellevants de la indústria nàutica de referència internacional, centres d’investigació vinculats a les ciències del mar, el sector energètic, esportiu o cultural. Un sector que en el seu conjunt representa el 4,3% del PIB i més de 15.000 llocs de treball a la ciutat.

Fa just un any, l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa vam posar en marxa el procés de lideratge de l’estratègia de ciutat de l’economia blava perquè aquest sector tingui una nova dimensió, i generi nova ocupació de qualitat i amb més oportunitats per al teixit productiu.

Barcelona és un dels casos paradigmàtics i exemplars, gràcies a la seva situació geoestratègica i una economia capaç de diversificar-se i adaptar-se a les realitats i contextos globals. Aquesta estratègia no la dissenyem sols: una xarxa de més de 70 entitats li han donat forma. I ara, un any després, toca fer balanç.

Entre els objectius compartits que ens fixem, la captació d’esdeveniments de referència que posicionaran Barcelona en l’epicentre de la pràctica esportiva i la sostenibilitat era una prioritat. Per això, amb un conjunt ampli d’administracions i amb el suport de la societat civil aconseguim que Barcelona sigui seu de la Copa Amèrica el 2024. Una Copa que, a més de convertir-se en una oportunitat per projectar-nos al món, serà un esdeveniment altament vinculat a la tecnologia i a la indústria nàutica sostenible que volem que es materialitzi a la ciutat. Serà a més una aposta molt important pel desenvolupament dels motors d’hidrogen, aprofitant aquesta oportunitat per deixar llegat en forma de nous sectors productius. Un llegat que es veu reforçat amb l’atracció d’organitzacions internacionals com el World Ocean Council (WOC) i la Cimera d’Oceans Sostenibles (SOS), que han sigut alguns dels resultats d’aquest treball compartit.

Notícies relacionades

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

Tot i que vulguis perdre pes, menja greixos

Al seu torn hi ha una gran transformació en marxa al Port Olímpic de Barcelona, que s’està recuperant per a la ciutadania, amb una nova proposta gastronòmica, per a la pràctica esportiva, la nàutica i on tindrem un dels primers ‘hubs’ d’economia blava perquè les empreses del sector trobin el seu espai per créixer i on es pugui complementar l’oferta formativa i relacionar-se amb el conjunt de l’ecosistema en un espai emblemàtic de la ciutat. En aquest sentit, Barcelona Activa ha llançat també un projecte d’emprenedoria per acompanyar diferents empreses emergents del sector i projectes empresarials que es porten a terme a Barcelona amb el suport d’empreses i institucions de la ciutat, i ha posat en marxa càpsules de formació ocupacional per als nous llocs de treball blaus que naixeran.

L’horitzó és que Barcelona sigui punta de llança de la sostenibilitat i la innovació en clau marítima, obrint la porta a futurs professionals i talents emergents, i donant cabuda a sectors tan diversos com els que reuneix a l’economia blava. Una aposta que ens situa al capdavant del combat global contra el canvi climàtic, fent de la transició ecològica una oportunitat per generar nous llocs de treball, liderar la innovació i no deixar ningú enrere. Aquesta és la forma de treballar que té Barcelona, fixant en clau local respostes a grans reptes globals, fent-ho de forma compartida i acompanyant amb recursos públics les noves fites de transformació de la ciutat. La Barcelona blava comença sent una realitat que està cridada a ser un dels vectors de transformació de la ciutat del futur.