¿Qui recorda el combatent republicà Julio Lizana?

La batalla de Santa Coloma de Queralt i l’entrada dels nacionals a Igualada. Aquest capítol concret de la història de la Guerra Civil ocupa des de fa més de 10 anys Pere Ventura, abocat a l’estudi dels fets ocorreguts entre els dies 14 i 22 de gener del 1939 a Catalunya. «Pot semblar un episodi local, d’interès comarcal, però va ser més important del que sembla, perquè el bàndol franquista va perdre molts efectius, va patir més d’un centenar de baixes», assegura aquest investigador autodidacte. Això explica la presència de diferents fosses, com confirmen des de la Direcció General de Memòria Democràtica.

Fa anys que Ventura, de 48 anys, visita hemeroteques i arxius, recopilant molta informació, però sobretot disfruta reunint objectes que troba en rastres i fent treball de camp. Precisament en una d’aquestes excursions al lloc dels fets va trobar, entre bardissars, una creu de ferro. Unes flors de plàstic malmeses indicaven que almenys una persona en coneixia l’existència. ¿Un familiar? «En aquell moment no vaig voler seguir el fil per saber-ne més, perquè no sabia per on començar i tampoc volia alertar els veïns, ja que de vegades aquests temes no els fan gaire gràcia», recorda aquest electricista d’Igualada, membre del grup de recreació històrica i divulgació de la Guerra Civil 'Ejército del Ebro'.

Van passar els anys i el lector va descobrir, parlant amb persones grans de la zona, que aquesta creu honrava un soldat mort i enterrat al lloc on va morir. Li van explicar que la mare d’aquest soldat es va establir per allà a l’acabar la guerra, per ser més a prop del seu fill difunt. «Es deia Carolina i es dedicava a vendre draps, fils i botons per pobles i masies dels voltants, i sembla que a moltes masies li posaven un plat a la taula», explica Ventura, que també va poder saber que un nen petit acompanyava aquesta dona gran, possiblement el fill del soldat.

Fa 15 anys unes persones van visitar el poble per buscar la tomba del soldat, segons li van explicar uns veïns. «Segurament eren familiars, que per algun motiu havien perdut ja la situació exacta de la creu. I és evident que la van trobar, perquè algú va col·locar una petita inscripció amb el nom complet del soldat i la data de naixement i defunció», continua aquest apassionat de la història. A la placa es podia llegir el nom de Julio Lizana Rodríguez i els anys 1907-1939.  

La creu està situada no gaire lluny d’una línia de trinxeres construïdes a prop d’una turó conegut com a Pedrafoguera. El lector prefereix no donar la ubicació exacta de la creu, com si l’estigués protegint. «Entre la serra de Queralt i Valldeperes», murmura.

Segons els esbrinaments de Ventura, en aquesta cota hi va haver un enfrontament amb la divisió hispanoitaliana Frecce Verdi, que formava part del CTV (Corpo di Troppa Voluntari). «Aquesta divisió avançava a la dreta de l’Exèrcit italià i era comandat pel general Emilio Battisti. Entre els dies 16 i 17 de gener del 1939 van arribar a aquestes cotes i les van fortificar, ja que davant tenien tropes de la 45a divisió republicana i la presència d’algun tanc T-26 rus que els disparava, que van impedir l’avanç dels italians durant hores», detalla amb precisió Ventura, que considera més que probable que el soldat de la creu pertanyés al bàndol republicà i perdés la vida en aquest combat. Un veí de Bellprat li va assegurar que fa anys una fotografia d’un soldat reposava junt amb la creu i que en aquest retrat portava una gorra de plat. Aquest detall indicaria, segons Ventura, que es tractava d’un oficial o sotsoficial de l’Exèrcit Popular. 

Sense crani ni extremitats superiors

La Direcció General de Memòria Democràtica va iniciar una recerca de documentació històrica amb l’objectiu de recollir més dades sobre Julio Lizana Rodríguez i alhora va posar en marxa una recerca inversa per localitzar familiars vius. «Gràcies a la informació recollida per Pere Ventura, facilitada per veïns de la zona, es presumia que sota de la creu jeien les restes d’aquest soldat, que va ser trobat i enterrat en aquest punt pels habitants d’una masia pròxima, Cal Janot», expliquen fonts de la Direcció General de Memòria Democràtica.

Les mateixes fonts, després de l’excavació de les restes entre el 18 i el 28 d’octubre d’aquest any, confirmen a aquest diari que es tracta d’«un individu adult, de sexe masculí, que es va trobar en posició de decúbit supí». «Els ossos es trobaven en connexió anatòmica estreta –continuen–, si bé no es conserva l’esquelet sencer: hi falten el crani i les extremitats superiors». Tot apunta, segons recull una base de dades a què van tenir accés, que el soldat Lizana va morir a causa d’«un morter que el va ferir greument a la cara». 

Perfil genètic

Notícies relacionades

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

Tot i que vulguis perdre pes, menja greixos

L’equip d’arqueologia de Memòria Democràtica va recollir mostres genètiques de les falanges dels peus de l’individu per «obtenir un perfil genètic que pugui ser creuat amb els perfils genètics de familiars que s’han inscrit en el Cens de persones desaparegudes i que participen en el Programa d’identificació genètica», afegeixen des del Departament de Justícia, Drets i Memòria, que també conserva objectes associats al soldat, com ara botons, claus, un encenedor i restes d’una màscara antigàs.

Al desconèixer la identitat dels familiars, no se’ls va poder avisar dels treballs d’excavació. «Poques vegades ens trobarem casos com aquest, en què sabem de l’existència d’una família interessada i tenim el cos localitzat», remarca Ventura, que espera que aquest article pugui arribar al fill o altres familiars del soldat Lizana.