En comunitat

Els veïns de Roquetes diuen que ja n’hi ha prou: «Salvem la mina de Santa Eulàlia»

L’entitat Arxiu Històric de Roquetes sol·licita la reparació i la catalogació d’una mina d’aigua de Collserola convertida als vuitanta en un popular berenador

Els veïns de Roquetes diuen que ja n’hi ha prou: «Salvem la mina de Santa Eulàlia»

Arxiu Històric Roquetes

2
Es llegeix en minuts
Luis Benavides
Luis Benavides

Periodista

ver +

Diumenge passat, 15 de gener, diverses desenes de veïns de Nou Barris es van concentrar a la font de Santa Eulàlia, un espai natural convertit en un popular berenador de Collserola, per protestar pel mal estat de la mina, resultat de continus actes incívics. L’entitat impulsora de la protesta, Arxiu Històric de Roquetes, va enviar una carta a aquest diari a la qual compartia la «gran preocupació» que els provoquen «les últimes bretolades» patides per aquesta antiga font, situada a l’entorn de Can Masdeu, i la falta d’una resposta contundent per part del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola i el Districte de Nou Barris.

La mina, pròxima a la carretera Alta de les Roquetes, és un punt de trobada molt estimat i valorat entre els veïns de Roquetes i excursionistes. En els últims anys els bancs i, sobretot, la caseta de la font han sigut vandalitzats per persones que acudeixen al lloc per fer ‘botellons’ i, fins i tot, fogueres. «Fa anys que demanem al Consorci que catalogui aquesta font, perquè ara està totalment desprotegida», sosté Arnaldo Gil, soci i fundador d’Arxiu Històric Roquetes.

En un dels últims atacs, perpetrat a finals d’octubre de l’any passat, algun desaprensiu va destrossar la porta de la caseta i va rebentar alguns maons, i la runa va arribar a obstruir la sortida de l’aigua. Va ser llavors quan els membres d’Arxiu van dir que ja n’hi havia prou. No podien continuar tolerant la destrucció d’un espai comunitari, un racó de Collserola amb un alt valor natural, patrimonial i, sobretot, sentimental.

«Va començar a prendre forma a la dècada dels vuitanta gràcies a un grup de veïns que van plantar tota mena d’arbres al seu voltant i van netejar l’interior de la mina, però la neteja i la protecció d’aquest espai no pot recaure en voluntaris; falta una brigada especial del consorci», remarca Gil, que també insta el propietari de la mina «que la vengui o la cedeixi a l’ajuntament si no se’n pot fer càrrec per mantenir-la».

Notícies relacionades

Fonts del consorci que gestiona el parc asseguren a aquest diari que una empresa de neteja fa «el manteniment d’aquest àmbit cada dimarts», si bé admeten que fins a la font no poden accedir cada setmana. Que només s’hi pugui arribar a peu dificulta aquesta neteja setmanal, però hi acudeixen sempre que reben avís d’alguna incidència, assegura el cap de Servei de Medi Natural i Territori, Joan Vilamú, optimista quant al futur de la font per la recent aprovació d’un projecte –que tindrà el suport econòmic dels fons europeus Next Generation– per reformar les fonts de Collserola situades al terme municipal de Barcelona. Abans, puntualitza, hauran de parlar amb la propietat, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i serà necessari elaborar conjuntament amb l’ajuntament un pla de seguretat amb caràcter preventiu.

«Els actes vandàlics són freqüents. ‘Botellons’, grafitis, barraques... Arregles la porta en divendres i en dissabte torna a estar trencada. És un drama continu –prossegueix Vilamú– i els recursos són limitats».