Els lectors volen més arbres: «Quatre testos grossos no són una zona verda»

Des de l’Ajuntament de Cornellà responen a aquest diari que no els consta haver rebut «cap notificació en aquest sentit i en aquest lloc» a través del servei ‘A prop teu’, una plataforma que permet notificar aquest tipus d’incidències directament als serveis municipals perquè «puguin actuar de manera àgil». En tot cas, agraeixen la carta de la lectora i «estudiaran el cas per poder valorar com intervenir-hi», afegeixen les mateixes fonts municipals.

Els arbres també són el motiu de les cartes de María Teresa Simeón, molt crítica amb la decisió de l’Ajuntament de Barcelona de retirar-ne alguns per implantar superilles i eixos verds. La carta d’aquesta veïna del carrer de Rocafort la van respondre tècnics del Departament d’Ecologia Urbana, que van al·legar que Consell de Cent guanyarà més de 290 arbres quan acabin les obres en aquesta via. «Aquests arbres de cinc o set anys queden molt bé, però no serveixen per oxigenar la ciutat. Han substituït vida per estètica», replica la veïna, partidària d’afegir arbres sense retirar els existents i de reduir el trànsit «sempre que no impliqui anul·lar eixos bàsics», diu a l’altre costat del telèfon. 

Un altre lector, Rafael Galiano, de 58 anys, considera que el principal problema del verd a la ciutat no rau tant en la quantitat, sinó en la qualitat, això és en el manteniment. Fa anys que aquest veí del barri de la Bordeta denuncia, assegura, el mal estat dels jardins de la rambla de Sants, «molt bonics» en el moment de la inauguració, però «totalment descuidats» en l’actualitat. Parlen de parterres plens de forats, sistemes de regadiu espatllats, escombraries entre la vegetació... Aquests jardins, un verger de 800 metres de llarg, inaugurats l’agost del 2016, cobreixen de verd les vies del tren i connecten Sants i la Bordeta. 

Naturalització i incivisme

Notícies relacionades

Un mur de la discòrdia als jardins de Julio Muñoz Ramonet

La contaminació de l’aire a la ciutat es redueix més del 30%

Per minimitzar els riscos per a la salut dels productes químics, l’ajuntament de la capital catalana va deixar d’utilitzar el glifosat com a herbicida el 2017. Aquesta aposta per la naturalització dels espais no agrada a tothom. «Ara als parterres diu l’ajuntament que hi ha biodiversitat, però jo només hi veig males herbes», deixa anar amb ironia aquest encarregat de supermercat, escèptic amb les esmentades superilles com a solució per augmentar el verd a la ciutat, perquè considera que «quatre testos grossos no són una zona verda». 

Carmen Ara, de 73 anys, també es va decidir a escriure a la secció per exigir un millor manteniment del verd del seu carrer, situat al barri del Camp de l’Arpa del Clot. «Hi falten moltes plantes i els arbres estan pràcticament secs», assegura una veïna que també carrega contra els incívics. «Colau no té la culpa que la gent embruti el carrer ni que els propietaris dels gossos deixin els animals fer les seves necessitats als parterres», puntualitza via telefònica una lectora que romp una llança a favor del consistori en termes generals: «El nostre carrer està una mica deixat de la mà de Déu, però és cert que tenim a prop la plaça de l’Oca, amb moltes flors, i la Clariana de Glòries, que és una meravella», diu.