EL CARRER OPINA
¿S’hauria de limitar l’accés als búnquers del Carmel?
Residents i comerciants recolzen una vigilància més gran al popular mirador del districte d’Horta-Guinardó per garantir el descans veïnal i impedir altres actes incívics, però no volen que es converteixi en un altre parc Güell amb un accés molt limitat
En les últimes setmanes, agents de la Guàrdia Urbana es dediquen gairebé cada dia a desallotjar diversos centenars de persones reunides als búnquers del Carmel. La nova moda de pujar fins aquest privilegiat mirador de la ciutat de Barcelona, ara el més massificat, provoca molèsties als veïns, especialment els caps de setmana, quan s’organitzen botellons que acaben en autèntiques festes amb música fins a altes hores de la nit.
Aquesta situació ha fet que l’Ajuntament prengui mesures com tallar el pas a vehicles privats que no siguin residents i la recent amenaça de sancions i decomissos d’equips de música i llum si torna a produir-se un sarau multitudinari. Les obres de tancament, ja avançades, que permetran tancar a la nit les bateries antiaèries, també podrien ser un bon aliat per a aquests veïns que no aconsegueixen agafar el son.
«Si la gent s’acosta als búnquers per fer-la grossa sí que em sembla bé limitar l’accés, perquè deixin descansar els veïns. Jo he vist últimament a TikTok quedades per fer festes i fins i tot he acudit a alguna amb amics», explica a aquest diari Albert Torre, de 18 anys. Si bé ha participat en alguna d’aquestes festes, comprèn el malestar dels seus veïns i està a favor de «posar horaris i limitar l’aforament» per a més seguretat.
La majoria dels veïns consultats per EL PERIÓDICO estan d’acord que s’hauria de prendre mesures, però les idees aportades són diferents. «Haurien de vigilar més la zona, posar vigilants com al parc Güell», sosté Jordi Molina, de 53 anys, cambrer del Bar Las Delicias. «El problema no és el turisme –puntualitza–, sinó el turisme de ‘botellon’».
Un altre veí, Diego Lobato, 64 anys, coincideix en la importància de controlar l’aforament, si bé rebutja de ple que es pugui cobrar entrada com al parc Güell, ni veïns ni turistes. «A mi no em sembla bé que s’estigui armant aquest enrenou perquè hi ha de fons un tema polític i volen treure’n profit. Abans això estava abandonat fins que han arribat els joves i li han donat vida. Que segurament deu molestar molts veïns, però a nosaltres no ens molesten», afirma Carmelo Ruiz, també veí, molt més comprensiu amb els joves que pugen als búnquers amb unes llaunes a contemplar l’‘skyline’.
Entretots
Un tancament perimetral dels búnquers provoca recels en veïns com María Sánchez, de 29 anys, docent de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ella viu per la zona des de fa poc. Té dubtes sobre la millor manera d’abordar aquest problema de convivència, però sí que té clar que «l’important és mantenir l’espai públic i en bon estat perquè la gent pugui utilitzar-lo quan vulgui». En aquest sentit, la intervenció s’hauria de limitar, segons la seva opinió, al manteniment. «Si és perquè la gent no pugui fer ús d’aquest espai quan vulgui i com vulgui em sembla malament», remarca.
Pots participar i donar-nos la teva opinió respecte a això a l’apartat Participació del diari.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia