Bianciotto «Ara s’estableix una relació diferent amb la música»

«Un dels seus trets distintius és la seva capacitat per enfrontar-se a diferents gèneres i personalitats absolutament diferents, amb eines d’anàlisi i interpretació, i sobretot per fer-ho sense prejudicis», va destacar durant la presentació el també periodista especialitzat en cultura Rafa Tapounet, que era cap de Bianciotto quan va començar a enviar ressenyes i cròniques de concerts el 1995, després de fer els seus primers passos a la revista ‘Popular 1’.

Durant la xerrada, oberta als comentaris i preguntes de les persones assistents, Bianciotto va admetre que amb els anys ha baixat una mica el ritme de ‘bolos’ –«abans anava a tres o quatre concerts a la setmana, ara a un parell, més o menys»– i que surt poc a Twitter, una plataforma molt tendent a les polèmiques estèrils i els estirabots. «Gent de la meva generació ha desenvolupat un rebuig molt gran cap a una figura com Rosalía –va explicar–. Consideren que la seva música no té cap valor, igual que les músiques urbanes i el reaggeton, i no entenen que un periodista suposadament seriós com jo li dediqui temps». En aquest sentit, el també col·laborador de revistes especialitzades com Rockdelux va recordar la vocació generalista d’EL PERIÓDICO. «Sempre els acabo dient que, t’agradi o no, és indiscutible que alguna cosa està passant [amb la música urbana] i un diari no pot ignorar aquesta realitat», va concloure.

El paradigma musical, com l’ofici de periodista, ha canviat molt en els últims 30 anys. Començant per la digitalització. «La desmaterialització de la música no m’ha resultat gaire simpàtica, tot i que té coses fabuloses. Entrar a Spotify i tenir les discografies completes és sorprenent i pot semblar que no té res negatiu, però ara s’estableix una relació diferent amb la música», va afirmar el responsable de ‘Caixa de ressonància’, una secció en la qual pot des de posar la lupa sobre sospitoses licitacions exprés a festivals fins a disseccionar avenços tecnològics com l’espectacle d’avatars d’ABBA.

Notícies relacionades

Elton John, dolç i vibrant melancolia en el seu comiat de Barcelona

Un any després, ‘Abba voyage’ sorprèn i emociona

L’autor de títols com ‘El libro de Estopa’ i ‘Maria del Mar Bonet, intensidades’ va respondre a les preguntes de músics aficionats, responsables de sales de concerts i altres periodistes culturals reunits a la sala d’assaig de l’Orfeó Català del Palau de la Música. Bianciotto no va esquivar temes candents com els macrofestivals («No m’agrada el llenguatge bel·licista, utilitzar paraules com la guerra dels festivals. És la rivalitat i competitivitat que veiem en tots els sectors de l’activitat econòmica») i la pujada de preus de les entrades als concerts («És cert que hi ha preus aparentment exagerats, però això és per l’elevada demanda», «ara que la música gravada és pràcticament gratuïta, ¿també ens hem de queixar del preu de la música en directe?»). «En general m’ha agradat la seva visió calmada, analitzar la situació sense posicions extremes», va destacar un dels assistents, Joan Rubiralta, de 41 anys. Per a una altra assistent, Irene Desumbila, de 38 anys, Bianciotto és un referent: «Fa temps que el segueixo. M’agrada per la perspectiva sociològica de les seves crítiques, el seu enfocament», va remarcar aquesta periodista de RNE.

Un cop va acabr la trobada al Palau de la Música, temple musical del modernisme, el protagonista va anar directament a un altre Palau, el Sant Jordi, per veure sir Elton John i enviar una altra de les seves impecables cròniques exprés. Bianciotto, incombustible.