10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

Depenent d’on visquis, el canvi d’armari de primavera es fa «entre finals de març i mitjans de maig». «No és el mateix viure a Barcelona, Madrid o Astúries», afirma.

«El canvi d’armari no ha de ser integral. No has de treure tota la roba, només l’‘extrem hivern’ [a la primavera] o l’‘extrem estiu’ [a la tardor]. D’aquesta manera, si ve una petita onada de fred després, no fa falta que ho tornis a treure tot. La roba d’entretemps la deixem sempre a l’armari. Tenir una jaqueta d’entretemps, fina, no ens farà cap mal. Aquesta part no la traiem. Igual que els pantalons texans, que es mantenen tot l’any. És veritat que a l’estiu, a 40 graus, no et poses un texà. Però potser aquell estiu te’n vas al Pirineu i te’ls emportes perquè a la nit refresca i te’ls poses».

Prohibit anar fent-ho per fases, «perquè s’eternitza moltíssim». Amb el seu mètode promet que «es fa en 1 o 2 hores, o a tot estirar en un matí o en una tarda». «Ara toca treure l’extrem dels colls alts, les bufandes, els gorros, la roba tèrmica, els pantalons de pana, les camises de franel·la, els pantalons de tergal... Les altres coses es mantenen. Es treu la roba d’estiu, es col·loca ¡i llestos!».

«Recomano molt les caixes tovetes, que són com unes fundes, i que poden estirar-se una miqueta o encongir-se una miqueta, depenent del volum de roba que hi fiquis. Són molt més adaptables. Una caixa tipus Skubb d’Ikea, la que costa 5 euros, que és la meva favorita. Si dins poses un jersei més gruixut, no es veurà alterat. I es tanquen, perquè van amb cremallera». L’organitzadora, d’altra banda, descarta absolutament les bosses d’envasat al buit. Queda tot massa ple. Si la peça no està prou neta, molt molt neta, hi poden quedar taques per a tota la vida. A més, són bosses molt delicades. «Quan les fregues amb alguna cosa, com una petita estella, perden la seva funció, el buit, s’hi fa un porus, es van inflant... i a més arruguen moltíssim la roba».

«No, res de fer Marie Kondos», aconsella Iglesias, que en el seu blog, un dels seus ‘posts’ més llegits és, precisament ‘No soc Marie Kondo’. Ella no dona les gràcies a les coses, ni s’agenolla ni les abraça. Però tampoc li agrada treure tota la roba de l’armari abans de fer el canvi. Amb el seu mètode, defensa, «no és necessari». «Com que l’armari es té sempre configurat de la mateixa manera, les samarretes van on les samarretes, els pantalons on els pantalons, els jerseis on les jaquetes fines..., s’ha de començar pel calaix de la roba interior, traient mitges gruixudes, mitjons gruixuts. Després s’han de treure les samarretes de màniga llarga i les més gruixudes. Després els jerseis. De cada zona vas retirant l’‘extrem hivern’. I una vegada ja retirat, obres les caixes de l’‘extrem estiu’ i vas col·locant en aquests buits el mateix que has anat traient (però de la temporada de bon temps).

L’Alicia desaconsella «fer una rentadora amb tot el que has de guardar», perquè «entenc que la roba que tens al calaix està neta. I de la roba que en treus, pot ser que hagis de rentar alguna cosa, o directament agafar totes aquestes peces i fer-los un rentat a vapor per treure-li l’arrugueta i una mica aquesta olor de tancat, o bé passar-li una mica de vapor».

«Jo hi fico boletes de fusta de cedre natural, o les rosquetes de cedre que es posen dins de l’armari, al mateix penjador. Les boles duren un munt d’anys però les has de polir cada canvi d’armari, així en surt la resina, que al final és com un oli essencial, que no taca. Així no tindrem arnes. Però també es pot utilitzar un antiarnes comercial de supermercat».

«La classificació s’ha de fer per tipus de peça. Samarretes amb samarretes, pantalons amb pantalons, bruses amb bruses i jaquetes amb jaquetes. Tot per gamma de color, no. Després, dins de la secció samarretes pots posar-les per gamma de color. Jo acostumo a fer-ho per màniga llarga, màniga curta i de tirants, i alhora, dins del tipus de màniga després classifico també per color». Per al doblegat, Iglesias respon que, per guardar les peces durant uns mesos i que es conservin bé, el millor «és el doblegat vertical o el de rotllet, que al final ve a ser més o menys el mateix».

¿Com decidir què es llença i què no? L’organitzadora assegura que és «superfàcil». «El primer que has de fer és saber si estàs en el moment de fer-ho o no. Si tens dubtes, millor que no. No recomano a ningú que s’hi posi perquè pensi ‘he de llençar o regalar’». Quan això es té això clar, arriba el moment d’«agafar el bou per les banyes, i el criteri és ¿m’agrada / em queda bé? Si m’agrada, però em queda malament... No, no m’ho quedo. També tens l’opció de ‘m’agrada i em queda bé, però aquesta temporada no m’ho he posat pel que sigui’. Doncs el mantens, perquè en un altre moment sí que te’l posaràs. Per exemple, aquest any, amb la Covid, hi ha molta roba d’hivern i de primavera que no ens hem posat tant, perquè hem vestit més còmodes a casa, tipus xandall, però la resta de peces no les llençarem perquè no les hàgim utilitzat aquests últims mesos de pandèmia».

«Quan alguna peça no t’agradi però només la guardes pels diners que et van costar, recorda que no perds diners al treure-la, guanyes espai. Si està en bon estat, pensa en alternatives com Wallapop».

El moment de fer el canvi d’armari de primavera és perfecte per netejar i perfumar. «Sí, per descomptat. Treus la roba i hi passes un drap amb un netejador multiusos. Jo sempre utilitzo un esprai d’una marca de farmàcia que es diu Goya 19, que té olors fantàstiques. El de te verd per a l’armari és una autèntica passada. O el de figuera. Després de netejar, vaporitzo l’armari amb aquesta fragància perquè la fusta se n’impregni i deixi anar aquesta olor tan fresqueta».

L’Alicia explica que sol deixar per al final aquesta part. «Per exemple, en l’apartat sabates, una ballarina la mantinc tot l’any i les ‘sneakers’, també. Una bota alta o amb llana, la guardo. Però no es guarden a les seves caixes originals; ens ocuparia moltíssim. Jo utilitzo les caixes per a sabates d’Ikea, que també són de la família Skubb. A cada caixa entren dos parells, col·locats un a sobre de l’altre però al revés, taló amb punta».

«Aquest és un pas més avançat en l’organització de l’armari. Quan sentis que ja domines el tema de les zones i que controles els espais, pots començar a crear subzones més específiques. Per exemple, pots tenir una zona delimitada on sempre tens els teus bàsics, aquestes peces que valen igual independentment de l’època de l’any en què siguis. El bo de fer això és que el teu canvi d’armari es pot reduir considerablement a ‘canviar només el 20% del teu armari’. A més, al tenir aquest 20% localitzat i separat, el canvi serà tremendament ràpid», diu.