Tot i que vulguis perdre pes, menja greixos

Des del principi dels temps els éssers humans s’han alimentat d’una varietat de nutrients, necessaris per al bon funcionament de l’organisme, entre els quals, evidentment, també trobem els greixos. Fa unes dècades, amb el desenvolupament de nous cànons de bellesa i les innovacions de les indústries alimentàries, aquestes van començar a guanyar-se una molt mala fama. Productes light, 0,0% matèria grassa, eco, bio, etc., s’han anat fent un lloc en la nostra alimentació diària. Però compte, els greixos són necessaris per al correcte funcionament de l’organisme i totalment necessaris en una dieta per perdre pes. 

«Hem de partir de la base que per perdre el greix acumulat no hem de deixar de consumir-los», simplifica Albert Martínez, dietista nutricionista i portaveu del CoDiNuCat. «El que fa perdre greix és un dèficit energètic negatiu, és a dir, les calories», diu. Tant és així, que, de fet, es pot afirmar que els greixos són necessaris en una dieta enfocada a la pèrdua de pes. «Són un macronutrient igual de necessari que la resta, és més, són bastant interessants en una dieta de pèrdua de pes perquè tenen un gran component saciant», explica Martínez i assegura que aquest fet ajuda a sentir-se ple i evitar prendre males decisions. «Quan tenim gana elegim sempre pitjor, per això és interessant la sensació de sacietat que ens aporten els greixos en un procés de pèrdua de pes», afegeix. 

Tipus de greixos

Tot i així, és important matisar que tots els greixos no són iguals. «No és el mateix consumir greixos que vinguin d’un oli d’oliva o un peix blau que d’una pasta industrial. Òbviament els primers són els coneguts com a ‘greixos bons’, és a dir, monoinsaturats o poliinsaturats i els segons els ‘greixos dolents’, és a dir els trans», explica. 

Quant als greixos saturats, que al principi també es consideraven en el paquet dels ‘dolents’, Martínez assegura que són una bona aportació per a la dieta. «Els saturats provinents dels lactis o els ous no són tan dolents com abans es pensava, és cert que els lactis sencers tenen més calories però també omplen més i fan la sensació de sacietat que busquem així com aporten nutrients essencials».

Els únics greixos que s’haurien d’evitar, s’estigui en una dieta de pèrdua de pes o no, són els trans. «D’aquest tipus d’aliments, típicament inclosos en els productes processats, tenim evidències que contribueixen al desenvolupament de malalties com resistències a la insulina i provoquen tendència a engreixar-se i acumular greix a la zona abdominal», explica Martínez.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Així, s’entén que el greix sobretot de tipus insaturat és un macronutrient essencial per a la salut. Tant és així que eliminar-lo de la dieta podria portar a desenvolupar problemes. És el cas de les vitamines liposolubles com la D, l’A, l’E i la K. En una dieta sense greixos aquests podrien arribar a nivells deficitaris i desencadenar malalties. «Les hormones tenen una part de la seva composició que és grassa, i si no les consumim no tindrem una bona salut hormonal», explica. Aquest fet es fa especialment rellevant en el cas del cos de la dona, els processos hormonals de la qual són més complexos que els del gènere masculí. «Les dones, a més, tenen una afinitat més gran a la utilització de greixos com a substrat energètic», assegura Martínez.

La clau llavors per a una bona dieta de pèrdua de greix no és eliminar aquest macronutrient, sinó menjar de forma saludable creant un dèficit calòric moderat i és fàcilment assumible eliminant aliments superflus dels menjars com begudes ensucrades, salses, alcohol o carbohidrats simples i ampliar el consum d’aliments amb una densitat nutricional més gran, rics en fibra o proteïna. «Una dieta saludable hauria de permetre’ns menjar gairebé de tot, no ser massa restrictiva i ser sobretot progressiva. El correcte és perdre entorn de mig quilo per setmana, és a dir un màxim de dos quilos al mes», assegura Martínez que insisteix que sempre ha d’anar acompanyat d’una pràctica esportiva adaptada a cada cas.