"El proper 25N no ens callarà la por, la vergonya ha de canviar de bàndol"

Ara que s'apropa el 25 de novembre, milers de persones, sobretot dones, tornarem a omplir els carrers. Sortirem per les que no hi són, per aquelles que no poden alçar la veu o que, simplement, s'han quedat sense forces. Sortirem perquè encara és necessari, perquè el silenci còmplice pesa com una llosa.

Vivim un any marcat per veus que clamen "que la vergonya canviï de bàndol", com va dir Gisèle Pelicot. Ja és hora que deixem de ser nosaltres les que vivim amb por mentre els nostres agressors caminen amb total impunitat. Ja és hora que la vergonya i la incomoditat sigui tota per ells.

En el transcurs de les últimes setmanes hem sigut testimonis d’una realitat que ens fa més evident de com és de vital que hi hagi dies com el 25N. Casos com el d’Errejón, que ha sacsejat el país, però que a l’hora era una veritat a crits que es coneixia, o les acusacions que estan sortint contra els rapers Ayax i Prok han tornat a posar sobre la taula la impunitat amb la que fan ús de la seva posició per exercir abús de poder contra les víctimes.

No són casos aïllats, però com aquestes històries n'hi ha moltes més de persones anònimes, de parelles que viuen un infern de maltractes, de dones que tenen por a tornar soles a casa de nit. Aquestes històries ens serveixen per recordar-nos que el camí que ens queda encara és llarg i que la lluita per erradicar les violències masclistes és més present que mai. Però mentrestant, encara hi ha qui pregunta: "I el dia contra la violència cap a l’home?"

Aquest 25N alçarem la veu per totes aquelles que ja no ho poden fer, ho farem per elles. Perquè mereixem aconseguir un futur on les nostres decisions i actes siguin nostres. Perquè aquesta setmana se’ns escolta més, però ho hem de combatre dia a dia.

Ja no ens calla la por. Que la vergonya canviï de bàndol.