"Barcelona ja no és cosmopolita"

He de reconèixer que els últims alcaldables de Barcelona abans que esdevingués el grup d'Ada Colau no havien estat gaire clars amb la ciutadania. Amb Jordi Hereu vàrem viure fracassos com la consulta de la Diagonal i amb Xavier Trias l'inici de l'especulació de l'habitatge a la ciutat.

Amb vostè, senyora Colau, jo creia que la seva empatia i el seu diàleg serien el seu segell del ressorgir, però no està sent així. Molts col·lectius se senten protegits, però d'altres, com la ciutadania, són vulnerables davant de certs comportaments incívics o d'inseguretat.

Els comerciants estan minvats amb el top manta, les baralles amb agressions d'arma blanca -amb algunes morts- o els llauners no auguren un bon futur per la ciutat.

La ciutadania se sent desprotegida i té por de si mateixa; no sembla el paradigma d'una democràcia, sinó que és l'epicentre de la delinqüència i la brutícia.

Tinc la sensació que sota la tutela dels drets humans s'estan protegint a molts col·lectius que no respecten la ciutat ni al seu veïnat.

Deia Janet Sanz fa uns dies que no li feia gràcia rebre vots de Manuel Valls; això em va fer pensar que potser quan torni a votar, començaré a mirar més als líders que al partit al qual representen. Amb això no vull dir que canviï els meus ideals, però sí que pensaré més en la Barcelona que recordo de fa uns 15 anys.