"El bosc del parc del Migdia"

M’agrada molt veure la meva ciutat des d’aquest indret màgic, ple de racons increïbles on els nostres avantpassats hi anaven a passar les estones d’oci. Montjuïc ha sigut i és lloc d’inspiració d’artistes, alhora que pot presumir d’haver estat testimoni de la inauguració dels Jocs Olímpics del 92 i on acull llocs com el Palau Nacional, l’Estadi Olímpic i el Palau Sant Jordi, entre molts centres esportius i culturals. També és un espai per a l’esport i el passeig pels seus jardins, acuradament mimats.

El que no m’agrada gens és l’abandó al que està sotmès l’arbrat del parc del Migdia, que corona la muntanya màgica, molt a prop del castell. Un bosc ple de pins, amb matolls sense podar i branques seques d’arbres malalts a conseqüència de la sequera que ens assetja, un autèntic polvorí a l’estiu.

La meva és una queixa a qui correspongui, per tenir aquest lloc tan deixat de la mà de Déu, on una guspira podria convertir aquest indret en un lloc inhòspit i calcinat.

Es imprescindible que algú del nostre ajuntament observi i prengui les mesures necessàries per preservar aquest paratge, patrimoni de tots els barcelonins.

No crec que el problema sigui l’esforç econòmic que pot representar la neteja i poda. Ara hi som a temps, desprès el lament no servirà per a res.