Carta d'una infermera: "La sanitat catalana, cosa banal segons Eduard Pujol"

"De vegades ens discutim per qüestions que no són essencials", aquestes són les paraules que el senyor Eduard Pujol ha pronunciat com a resposta al reclam dels professionals sanitaris. Ha assenyalat que distreure's en aquestes qüestions és barallar-se per les engrunes i que allò important és el dret d'autodeterminació. La millora de la sanitat, passa doncs a segon pla i afirma que la independència és la solució als problemes que arrossega Catalunya.

Com a infermera que sóc, sento la necessitat de manifestar el meu clar desacord cap a aquestes paraules! En quin moment un pilar essencial de la societat de benestar queda relegat a qüestions polítiques i és tractat amb aquesta indiferència per un responsable de govern? Quina ignorància tan gran té vostè i aquells que comparteixen el seu mateix ideal. El seu discurs em fa pensar que el seu poder adquisitiu li permet gaudir d'uns privilegis que no estan a l'abast de la majoria de ciutadans.

Ha hagut vostè d'esperar l'interminable temps per a sotmetre's a algun tipus d'intervenció quirúrgica? En cas afirmatiu, li han aplaçat el dia de la intervenció perquè s'han reduït el nombre de quiròfans i professionals? Li recordo que va ser el seu compatriota Artur Mas qui durant el seu govern va reduir els pressupostos en matèria de despesa social. La sanitat catalana va perdre segons el Departament de Salut, 2.400 sanitaris i més de 1.100 llits hospitalaris. L'auge del sobiranisme i el famós cas del 3%, o 'més' han eclipsat una realitat que fa palès als milers de catalans colpejats tant pel Govern Central com per la Generalitat. Sigui com sigui, sempre acabem rebent els mateixos!

Sap vostè, que la ràtio d'infermeres està per sota de les demandes Europees. Creu que es pot sostenir un sistema on infermeres, metges, auxiliars i demès professionals hem de treballar diàriament amb menys recursos humans i materials? Em pot dit que aquesta qüestió és actualment irrellevant mentre que una infermera a molts centres sociosanitaris està sotmesa a la sobrecàrrega de feina tot portant més de pacients ella sola o haver de romandre més de 24 hores a una sala d'urgències col·lapsades tot esperant l'ingrés a planta d'hospitalització? No ens oblidem també, que en alguns hospitals cal anar equipat amb paraigües i impermeables no fos cas que plogués i les goteres fossin un problema més afegit a l'estat de salut!

És que anem o anàvem sobrats de serveis? La salut de les persones no passa per ser d'una o altra ideologia. Titllar de banal aquesta qüestió és una ofensa pels usuaris i professionals, i una irresponsabilitat per part d'un govern que prima els interessos partidistes per sobre les necessitats reals dels ciutadans.