"El català necessita un nou impuls i la clau és una normalització sense confrontació"

El català, més que una llengua, és l’ADN d’un poble, un vincle que ens connecta amb la nostra història i identitat. Però la realitat actual ens mostra que la nostra llengua necessita un nou impuls renovat per recuperar la seva vitalitat i l'estima que es mereix.

Penso que els ciutadans no hauríem de delegar aquesta responsabilitat només a institucions, escoles o mitjans de comunicació; cal que la societat civil, entitats socials i culturals, empreses i altres comunitats treballem conjuntament per garantir que el català esdevingui una llengua viva, útil i atractiva per a tothom, tant per als qui la fem servir habitualment com per les persones que l’acaben de descobrir.

La clau del canvi és la normalització sense confrontació. Hem de fer del català una llengua accessible i integradora, sense caure en tensions innecessàries. Una de les formes més efectives és convidar, amb diplomàcia i empatia, aquelles persones que encara no la coneixen, a fer-la seva.

Aquesta invitació pot fer-se des de la suma de petits esforços quotidians, com per exemple: a través de les entitats socials com a motors de canvi. Parlant la nostra llengua amb normalitat als carrers, feines i negocis. Les empreses han d'impulsar que el seu personal atengui amb un mínim coneixement de català, com una atenció comercial i de respecte, independentment del compliment de la llei. Mitjançant projectes comunitaris: tallers de conversa, grups de lectura o intercanvis culturals, iniciatives impulsades des d’associacions o entitats que poden tenir un gran impacte.

Hem de presentar la nostra llengua com una oportunitat que també serveix per obrir portes laborals, socials i culturals; essent visible a través de la música, el cinema, la literatura i les xarxes socials. Si treballem tots junts, podem aconseguir que d’aquí a pocs anys el català torni a ocupar el lloc que li correspon com a llengua estimada, valorada i compartida per a tots els que vivim en aquest preciosa terra que anomenem Catalunya.