"La corrupció política"

Tinc una foto amb l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, que ens van fer en un acte musical amb alumnes celebrat al cementiri de Montjuïc el 2012, on vam intercanviar unes paraules. No l’he ensenyat mai ni he fet allò de penjar-la en alguna plataforma. El fet és que al poc temps va sortir tot l’enrenou econòmic i la foto i el president ens va caure del pedestal .

D’això fa molt i, ves per on, encara no s’ha fet el judici oral a la família...La justícia, curiosament, sol ser molt lenta en aquests casos i quan arriba, alguns ja no hi són.

Cap el 2005 ja es va obrir el meló de la suposada corrupció política deixant anar, en seu parlamentaria, allò de “ Vostès tenen un problema i aquest problema es diu tres per cent”. El tema de la corrupció. Alguna sentència s’ha emès des d'aleshores, però la maquinaria judicial es pot retorçar molt i així estirant i estirant va passant el temps.

Tot això, més o menys, se sabia o s’intuïa, però Catalunya va voler mirar cap un altre costat.

És sabut que la corrupció no té color polític i en tenim un munt d’exemples. Un de recent és el cas de l’exministre de Transports del govern d’Espanya. Al programa de televisió 'Todo es mentira' tot sovint hi sortia, planer i gens cerimoniós en el tracte, trencant una mica el model del polític habitual i, vés per on, ara, apartat pel propi partit.

S’ha de ser molt contundent amb aquestes pràctiques de corrupció, ja que les o els representants polítics hi són per elecció i no per treure’n un benefici propi.