"Ja fa molt temps que al petit nucli d' El Mujal, a Navàs, reclamem cobertura mínima pel mòbil"

El diumenge 15 de desembre, esmorzàvem sols a casa amb la meva esposa de 73 anys. Jo en tinc 75. De sobte, ella es marejà i perdé totalment el coneixement. Em vaig espantar, no sabia què li podia estar succeint, vaig intentar retornar-la i al cap d’uns llargs minuts va recobrar el coneixement.

Angoixat, volia trucar demanant auxili a la família, al 061 o a qui fos, però els telèfons mòbils són a la sala del davant de la casa (la cuina es a la part posterior), i els tenim allà, no per gust sinó perquè és l’únic lloc de la casa on hi ha una mínima cobertura telefònica. 

Passà un temps fins que ella aconseguí recolzar-se a la taula de la cuina. Llavors, vaig poder anar a trucar a la família i al 061. Vivim sols al petit nucli d' El Mujal, fa anys que des de l’AAVV es demana a l’Ajuntament de Navàs que faci el que calgui per tal de disposar de la més mínima cobertura, però ningú fa res.

A la majoria de cases, la gent ha de sortir al balcó o atançar-se a la finestra del davant per parlar per telèfon. I és un problema quan estem a l’espera d'una trucada telefònica important (cites mèdiques o altres). D’altra banda, amb el notable increment del trànsit que ha experimentat aquests darrers anys la carretera que passa pel nucli, cal plantejar-se també quina situació es podria donar si s’hi produeix un accident.

Som iguals en drets i deures els ciutadans i ciutadanes, visquem on visquem? No ho sé pas.