"Els treballadors de la restauració: herois del Nadal"

El Nadal és una època màgica per a molts… menys per als treballadors de la restauració, que viuen aquest període com si fos una marató sense final. Mentre nosaltres ens entaulem per gaudir de menjars interminables, ells es converteixen en autèntics superherois sense capa.

Primer venen els sopars d’empresa. Aquella festa on el grup de 'la comptabilitat' crida més que un concert de rock i els comensals demanen les coses amb una sincronització que faria plorar qualsevol cambrer: “Jo el vi negre, jo el blanc, no, millor aigua, i per a mi… què havia demanat?”. Mentrestant, el personal de sala somriu, tot i saber que la borratxera general està a dues copes de convertir el local en una discoteca improvisada.

Després arriba el dia de Nadal, i amb ell, les famílies. “Podria escalfar aquest plat que hem portat de casa?”, pregunta l’avi amb tota la innocència del món. Els nens corren com si estiguessin en un parc temàtic, els tiets debaten de política a crits i sempre hi ha algú que s’aixeca per canviar de lloc “perquè aquí m’hi toca el corrent.”

I, malgrat tot, els cambrers, cuiners i personal de neteja segueixen al peu del canó, amb un somriure (o un tic nerviós) que amaga la seva heroica resistència. Si aquest Nadal us veieu en un restaurant, feu-los un favor: deixeu una bona propina i, sobretot, sigueu humans. Ells són els autèntics salvadors del Nadal.