"De veritat esperem que la gent gran gestioni la mala coordinació del nostre sistema de salut?"

M’agradaria fer una reflexió sobre el maltractament i el deteriorament preocupant del sistema públic de salut. Els meus pares ja estan a prop dels 80 anys i, malauradament, pateixen moltes malalties cròniques i tenen dificultats amb les noves tecnologies. Per sort, tots dos estan en plenes facultats, tot i la vulnerabilitat i inseguretat al veure minvar les seves capacitats físiques.

En aquests moments, quan més d’un 20% de la població espanyola té més de 65 anys, s’hauria d’esperar una major consciència sobre la importància d’una atenció càlida i propera per a la gent gran. En concret, el meu pare, a més de ser diabètic va en cadira de rodes per una discapacitat que afecta més del 70% del seu cos.

Al febrer de 2024, el meu pare va ingressar d’urgències per una infecció forta. En aquell moment van detectar un problema de pròstata que els va obligar a sondar-lo. Van derivar el cas a l’Institut Puigvert, on va entrar en una llista d’espera de més de set mesos, ja que entràvem pel servei públic en lloc del privat. Durant aquest temps, el meu pare ha ingressat reiteradament per infeccions provocades per la sonda. Sabem que les bombes de la sonda s’han de canviar o revisar més sovint quan hi ha tantes infeccions, especialment en persones diabètiques. Però el més gros és quan li envien un SMS (ja que el meu pare no té 'smartphone') per citar-lo a una visita per fer les proves, una urodinàmia i analítiques.

Quan el meu pare arriba, després de la tortura d’anar sondat set mesos, esperant que li posin data per a l’operació de pròstata, la infermera li diu: "Però vostè ve sondat! Hauria de venir sense sonda”. La pregunta evident és: Qui l’ha d’informar? On ha d’anar el meu pare amb cadira de rodes perquè li treguin la sonda? Com es coordina el servei per treure la sonda, fer la prova i tornar-la a posar? De veritat esperem que la gent gran de 80 anys gestioni la mala comunicació i coordinació del nostre sistema?