"Els éssers humans som una raça de primats d'un planeta menor enmig d'un univers infinit"

Horror…. Chernóbil 1996, desastre nuclear. Es creu que la zona d'exclusió no serà apta per als humans durant els pròxims 20.000 anys però, curiosament, els animals estan proliferant en aquesta vasta àrea en la qual les persones no poden sobreviure, amb ambients millors que quan hi vivia l’ésser humà.

Quin problema, i quina distopia.  Amb els problemes no és possible pactar, o els guanyes o et guanyen. L’ésser humà sempre pensa que ho sap tot, però per molt que ens valorem sempre hem de ser capaços de dir-nos: "Soc un ignorant".

Enrico Fermi fou un físic italià, Premi Nobel de Física l'any 1938, que va plantejar la paradoxa que porta el seu nom. Es basa en la incògnita que havent-hi la possibilitat real de l'existència d'alguna civilització extraterrestre i tecnològicament més avançada, cap d'elles s'ha posat mai en contacte amb nosaltres. Encara ens estranya per què no ho han fet després del món que hem creat? Qui crèiem que érem? Som, simplement, una raça de primats d'un planeta menor, d'una estrella molt ordinària enmig d'un univers infinit, això és el que som.

León Tolstoi deia que "l'ésser humà és com una fracció, on el numerador és el que realment és i el denominador representa el que creu que és. Com més alt és el denominador, més baixa és la fracció". I aquesta és la veritat, i per molt dura que sigui, sempre és millor que la dolorosa la mentida.

Però no podem acceptar que tot estigui predestinat. Entre altres coses perquè incloses les persones que diuen que tot està escrit i que no podem fer res per canviar el destí, encara mirem a ambdues bandes abans de passar el carrer (Stephen Hawking).

La pandèmia que hem de practicar és el plaer del coneixement. Si us plau, vagin i contagiïn. No perdonin a ningú. Ara engrandeixo la comanda, els prego que també contagiïn l’inconformisme.