Feliç aniversari, Nil

Vaig entrar sense permís i asseguda a terra et mirava, a tu i aquella màquina. Tu, estirat. Tu, tan bonic, tan adormit. Tu, tan fort, tan moreno. Havies treballat de monitor aquell juliol i tot l'agost a la platja. 'Què guapo s'ha fet!', pensava.

La meva mirada i les meves llàgrimes anaven de tu a la màquina i resava i demanava i suplicava que et despertessis, que estesis bé, que tornéssim a casa, que et tornessin la teva vida, la nostra vida, que s'acabés aquell malson i ens donessin bones notícies d'una vegada. Li vaig demanar a Déu, a la iaia Rosa, tant que t'estimava i tan bona persona que era, pensava que tindria influències allà dalt. Li vaig demanar a tots els meus avantpassats, a qui fos que manés, els suplicava: torneu-me el meu fill, torneu-me'l i agafeu-me a mi i al seu pare si cal, però no a ell, té molt per fer, molt per viure, és molt bon nen i és tan feliç...

No. No em van fer cas, Nil, i el dolor es va instal·lar dins meu i sé que m'acompanyarà per sempre. Seguim perquè hem tingut la sort de tenir tres fills fantàstics, perquè no ens ha faltat l'amor de la família i dels amics, perquè sabem que tu ho voldries. Però t'ho he de dir: fa mal, fa molt mal. Fa mal viure i seguir vivint sense tu. I ara feia uns dies que les punxades m'ho recordaven, han estat més intenses perquè elles mai perdonen: absents de compassió i dignes de la seva duresa fins que arriba el dia. Fins que ha arribat el dia d'avui.

Feliç aniversari, Nil.

Mama