"A la guerra de Gaza no hi ha bons ni dolents, per desgràcia, tots són culpables"

Sorprèn, si més no, el silenci amb què la majoria dels mitjans de comunicació ha rebut l’agressió que va patir fa uns dies la periodista i escriptora Pilar Rahola, ferma partidària de les tesis israelianes, quan un grup d’activistes d’extrema esquerra li va llençar, mentre pronunciava una conferència, pintura vermella per la seva "complicitat" amb el "genocidi" de Palestina motiu pel qual la va acusar de tenir "les mans tacades de sang".

M’estranyaria molt que s’hagués produït una reacció semblant si la víctima hagués estat un periodista favorable a la causa palestina i els agressors, membres de grups de l’extrema dreta. I és que, a la meva manera de veure, bona part dels mitjans de comunicació "discriminen" Israel en les seves informacions, "de part", i la majoria dels partits d’esquerres i extrema esquerra són contraris a les reivindicacions d’Israel, a qui gairebé sempre es presenta com al "dolent" d’aquesta guerra.

Perquè condemnar la desmesurada, inhumana i (a vegades) salvatge resposta que l’exèrcit israelià ha llençat contra la població civil palestina, com a resposta als terribles atacs terroristes del 7-O perpetrats per Hamàs, penso que no ha de comportar la "benevolència" amb què, al meu entendre, és tractada massa sovint aquesta "milícia islamista" -gairebé mai qualificada com a "terrorista"-, la qual esdevé també responsable del terrible drama que pateix la franja de Gaza, ja que quan va cometre la matança del fatídic 7-O ja sabia que la reacció de l’exèrcit israelià seria duríssima -fins a on, no ho sabia ningú- i que la principal víctima seria, per tant, la seva població civil a la qual, però, no ha dubtat gens a l’hora de fer-la servir com a escut humà, fins i tot, en hospitals i escoles.

No estem, doncs, davant d’una guerra entre bons i dolents perquè, desgraciadament, tots són culpables.