"Cal humanitzar la mort i treure els sofriments per morir en pau"

La setmana passada, la Generalitat de Catalunya va presentar les dades sobre l´eutanàsia. Del 2023 al 2024 s’han incrementat les sol·licituds d’eutanàsia un 63,43 % i se n' han efectuat un 51,06% més.

Es planteja l’eutanàsia com un acte de llibertat. Però, fins a quin punt es lliure qui pateix? Qui se sent una càrrega pels seus familiars? Qui no té els mitjans econòmics per seguir rebent les cures sanitàries? Quants malalts es veuran obligats a prendre aquesta decisió per instigació dels seus familiars, els professionals de la salut o altres persones?

Els malalts són persones especialment vulnerables i si volem ser una societat avançada cal que les ajudem. "La grandesa d’una societat es mesura per com es tracta a les persones més dèbils". Hi ha altres maneres de tractar sense arribar a provocar la mort amb l'eutanàsia i que serien més acords amb la missió del metge de curar, alleujar i acompanyar.

Cal invertir més recursos en crear unitats de cures pal·liatives. No són una gran despesa per l’Administració i es necessària una llei que les potenciï. Aquestes donen un acompanyament psicològic, social, espiritual i mèdic per tal de tractar tots els patiments. Tractar el dolor, a vegades, pot comportar arribar a anul·lar la consciència i això pot, fins i tot, avançar la mort, però la intencionalitat és reduir el dolor i no provocar la mort.

Aquesta línia vermella no es pot creuar si volem seguir sent una societat lliure i respectuosa amb la vida humana. Quan es creua la inseguretat dels pacients davant dels poders públics és més gran. Em pregunto quin interès hi ha en promoure tant l´eutanàsia. Els ciutadans ens hauríem d’adonar que ens volen vendre l'eutanàsia com un bé, quan en realitat demanar que et matin és un fracàs, és un mal que ens deshumanitza i ens descarta.

En definitiva, cal humanitzar la mort i treure els sofriments per morir en pau, això sí serà una bona mort.