"Els joves i l'ordre públic: de l'autoritat al passotisme en 50 anys"

Sóc una persona que faré els 70 l'any que ve i això em proporciona una certa perspectiva temporal. Recordo haver llegit, fa molts anys, una narració molt inquietant -i recomanable- d' Edgar Allan Poe coneguda com 'El pou i el pèndol' i això m'ha fet pensar que en aquest país, i en els darrers 50 anys, hem assistit a un moviment oscil·latori molt acusat en matèries tan sensibles com la seguretat, l' autoritat i l' educació, entre moltes altres.

S'ha passat de la intocable i gairebé sacralitzada autoritat paternal i professoral al passotisme més absolut dels joves respecte a aquestes, arribant fins i tot a l'insult i la violència. Una cosa semblant ha passat amb l'ordre públic: de la rigidesa i duresa de les lleis a la laxitud i gairebé impunitat dels nostres dies.

Penso que ni un escenari ni l'altre no són paràmetres socialment i èticament acceptables. Que el moviment del pèndol, d'un extrem a l'altre, no ens faci caure al pou de l'infortuni.