Contingut d'usuari Aquest contingut ha estat redactat per un usuari d'El Periódico i revisat, abans de publicar-se, per la redacció d'El Periódico.

La gota malaia

 

  / AP / ANDRE PENNER

El passat diumenge dia 23 de setembre, la periodista Olga Merino va publicar un article amb l’encapçalament 'Màsters i plagis' amb el titular 'El licenciado Vidriera'.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Al segon paràgraf d’aquesta peça apareix la frase “la gota malaia a l’entorn del suposat plagi”.

Les imaginàries tortures orientals van ser ficades de moda a Occident a través de les novel·les de l’italià Emilio Salgari qui, per cert, mai va sortir d’Itàlia.

És sabut que la tortura de la gota malaia no existeix. Si de cas, la “gota xinesa”. Consistiria a fer caure un degoteig al crani d’una persona fins que li fes un forat al mateix crani o fins que es tornés boig. El que sí existeix, probablement més enllà de la literatura, és la “bota malaia”. 

Un estri de dues peces que embolcalla el peu, com si fos una bota, amb la particularitat que hi ha claus per dins, de manera que com més s’ajunten les dues peces més mal fa. Així doncs, gota xinesa i bota malaia.

És una llàstima que en un article tant lletraferit com vol ser aquest, l’autora utilitzi una referència a un fet inexistent.

Participacions delslectors

Mésdebats