Barcelona s'escriu amb cinc ces

En aquests moments, tots els urbanistes ja hem entès que la ciutat difusa, és a dir, la que usa molt de territori i, per tant, genera zones de molt baixa densitat, no compleix amb els principis de sostenibilitat acceptats i consensuats en totes les reunions internacionals al respecte. Gràcies al model Barcelona, l'urbanisme que anava fagocitant el territori, sense cap mena d'escrúpol, està tornant a reconsiderar la ciutat compacta, on els costos energètics són molt més baixos. Aquí apareix, així doncs, la primera de les quatre ces de Barcelona: la ce de compacitat.

La segona procedeix del mot cohesió. En els barris compactes de Barcelona, tothom pot comprovar l'existència d'una energia social especial que s'expressa a través de la diversitat. Els seus habitants, gents molt diferents però amb valors culturals comuns, organitzen festes que provoquen un sens fi de relacions. Aquesta cohesió que estic comentant estimula, entre els barcelonins, una infinitat de complicitats. La paraula complicitat és, per tant, la portadora de la tercera ce.

La quarta ce procedeix de complexitat, és a dir, els usos de les diferents parts de Barcelona són molt variats. Usos que provoquen teixits complexes i a la vegada amens per viure-hi. Es tracta de barris molt afables, plens de vida i color.

La última ce prové de Colau (el cognom de la nostre alcaldessa) i, malauradament, avui encara no sé veure el que aquesta ce ha aportat a Barcelona. Tot i així, insisteixo, l'urbanisme de Barcelona és la continuació del que ja havíem conegut en la majoria de las ciutats de l'edat mitjana i que varen ser paradigmes de sostenibilitat.