"Massa enemics a la vegada: sindicats d'Educació i ineptitud van de bracet"

Tots ens podem equivocar. I més d'un cop i tot. Però hi ha una enorme diferència entre ser una mica inepte i, en canvi, ser dolent. La toxicitat dels primers és proporcional al seu poder; la dels segons és infinita: ja parlava Nietzsche de la potència del ressentiment i de la revenja.

El Departament d'Educació del nostre Govern ha comès força errades en la previsió de les adjudicacions docents -parlo aquí, en particular, de cara al curs 2024-25-, massa funcionaris de cop. Miren de posar-hi remei, una mica desesperadament. Ara bé, els voltors dels sindicats -ho conec força bé- volen aprofitar la crisi per arranar-ho tot.

Els principals perjudicats de l'actitud de massa alliberats sindicals són els alumnes, les esperances de projectes de millora educativa i els docents que s'hi impliquen més: potser podrien seguir treballant als centres complexos on fan bona feina i s'hi impliquen, però no: sense remoure-ho tot cada vegada, sense destrossar qualssevol decret educatiu, sense que ells "manin", no deixen treballar.

Algú va parlar fa no tant -i no entro en aquell debat- de bon vent i..."que us bombin" a tots. Mirin, construir costa; destruir és molt més fàcil: qualsevol individu malintencionat ho pot fer. Qui rectifica, creix; qui fa terra cremada, derrueix, genera més patiment encara.