Hem de remuntar-nos a abans de la dictadura per a poder veure a un partit o coalició que amb un caràcter marcadament d'esquerres governés la capital de Catalunya. Tot un repte i tota una aventura. A partir d'aquí podem fer moltes lectures, des de que els partits unionistes sols han pogut arreplegar un insuficient 33% de vots fins a que la societat barcelonina, cansada de patir ha decidit tirar pel dret tal com deia aquell famós anunci "busque, compare y si encuentra algo mejor cómprelo". Doncs sí, els electors barcelonins han decidit fer-ho votant un projecte nou. El que ha passat ha estat producte de la feblesa d'un PSC fracturat i dividit vers al dret a decidir, el cansament d'uns electors de CiU que potser creuen que no tot és el camí de Ítaca, l'enfonsament del vaixell Popular i el creixement d'una Esquerra Republicana plural que defèn amb convicció les bases del seu propi ADN. Artur Mas sap que avui ha perdut el camí de la reelecció, en el seu discurs no hi havia al·legories, metàfores ni tant sols ha parlat del blau estelada; pels altaveus ha sortit la veu d'un líder cansat i en un dels moments més baixos de convicció en el futur, el seu i el nostre. La primera pregunta és si després d'aquest resultat el President s'atrevirà a llençar totes les seves naus el 27S, o dilatarà les autonòmiques a l'espera que el temps afebleixi als nou vinguts. La segona és si aquest resultats són una bestreta de les autonòmiques i les generals... Jo crec que sí.