He assumit que Barcelona quedarà arruïnada

No he votat Ada Colau. De fet, vaig estar a punt de votar en blanc per no votar un partit que pogués pactar amb ella. Però, per sort, no ho vaig fer.

Colau volia guanyar la ciutat per als ciutadans, Xavier Trias pensava en les persones. Però si en realitat volien el mateix! El problema no és el què, és el com. Colau ha omplert la campanya electoral de retrets a CiU, de voluntat de canvi, de intencions, de promeses sobre les quals no hi té competències... Aquesta campanya tant agressiva contra Trias li ha valgut la victòria.

És d’agrair que, per fi, un polític reconegués amb humilitat que havia perdut les eleccions, també la seva voluntat de fer una oposició constructiva. Amb aquestes paraules, Trias sembla renunciar a fer un tripartit amb ERC i PSC al capdavant de l’Ajuntament. Tripartit que jo no hauria entès, com tampoc vaig entendre els de Maragall i Montilla. Celebro que ni se li passi pel cap aferrar-se a la cadireta. Per cert, ¿no deia Colau que aquest pacte de CIU + ERC + PSC existia?

D’altra banda, acceptem-ho, Colau ha vençut. Barcelona vol tenir la primera alcaldessa de la ciutat. Acceptem la voluntat de la majoria.

D’aquí a quatre anys, probablement aquest Ajuntament amb els comptes sanejats estigui endeutat fins les celles. Probablement deixem d’acollir fires internacionals com el Mobile World Congress. Probablement tinguem menys turistes i siguem una mica més provincians. Probablement.

No és més esperançador un consistori ingovernable on ningú estigui disposat a pactar, on els partits avantposin els seus interessos per damunt dels de la ciutadania. Barcelona en els propers 4 anys hi té molt a perdre.

Arribat a aquest punt, hem d’assumir entre tots la voluntat de la majoria. Deixem que ens governi Ada Colau. Potser ho fa bé i tot! Si pogués, demanaria a ERC, la CUP i el PSC que hi pactessin tot el que Colau els demanés. Que facilitessin la governabilitat de la ciutat. Que la deixin fer.

Que no passin quatre anys i BEC posi com a excusa, davant l’incompliment de les seves promeses, que no els han deixat governar

Si ho fem així, a l’acabar la legislatura hauran passat dues coses:

-Que Barcelona en Comú ho hagi fet meravellosament bé i m’enamorin tant que els voti a les properes eleccions. Meravellós.

-Que Barcelona en Comú decebi a la majoria dels seus votants, i a la ciutadania en general, en no acomplir el seu programa electoral i que a Colau li caigui la careta de salvadora de no sé qui i d’heroïna de no sé què. Fantàstic.

El fet que Barcelona quedi arruïnada ja ho he assumit perquè, governi en pau o amb dificultats, passaria de totes totes.

Per tant, fora pors, deixem que Colau ens governi! (Pitjor que en Joan Clos no podrà ser...)