"El vandalismo no abaratará el alquiler, busquemos soluciones reales"
Joana Elisenda Mateo Santa Maria de Palautordera
Contingut d'usuari Aquest contingut ha estat redactat per un usuari d'El Periódico i revisat, abans de publicar-se, per la redacció d'El Periódico.
Paco Palmer Margalef
El noucentisme va ser un moviment ideològic present a Catalunya a principis del s.XX que va donar vida i prestigi a la cultura catalana. Plantejat sovint com una alternativa al modernisme i al romanticisme, va afavorir que es deixés de pensar en Catalunya com una simple regió d'Espanya per passar a considerar-la com una nació per ella mateixa.
Entretots
A principis del s.XXI, el partit majoritari fins al moment a Catalunya va agafar el testimoni del noucentisme del s.XX per tornar a impulsar la idea de nació per ella mateixa, responent així a un ultratge comès amb l'Estatut de Catalunya i a uns diners que es van prometre des del govern de Rodríguez Zapatero que no van arribar mai.
El resultat ha estat un moviment secessionista, d'intent de ruptura amb l'Estat, on s'han radicalitzat els pols oposats i on no s'ha afavorit la cultura ni la llengua catalana, sinó que ha alimentat un sentiment de rebuig mutu entre un sector de la població catalana i espanyola.
El món taurí ha estat una víctima d'aquesta tensió. Tirem d'hemeroteca: quan el juliol del 2011 es prohibeixen les “corridas”, no es prohibeixen per un tema de maltractament animal, ni per una majoria de població que fes pressió perquè així fos, es prohibeixen perquè són una senya d'identitat espanyola. Es prohibeix per una ILP amb 180.000 firmes, tirada endavant sense referèndum en una Comunitat Autònoma amb set milions d'habitants.
D'ençà cap aquí el món del bou ha estat moneda de canvi entre Espanya i Catalunya, els uns diuen: “buuu que volverán las corridas a Catalunya”, en la mateixa línia en què Wert deia que “había que españolizar a los niños catalanes”, els altres deien que el bon català ha de ser del Barça, antitaurí, li ha d'agradar el “paambtumaca”, la sardana i els castellers, i si no, ni es català ni és bo.
I què ha passat? Que el partit antitaurí ha aprofitat la picaresca per atacar de manera sistemàtica totes les coses relacionades amb el món del bou: penyes, comissions, ramaders, administració i aficionats; ens han criminalitzat com a col·lectiu i com a territori, ens sentim catalans de segona, enmig d'una lluita entre Espanya i Catalunya; però el més greu, al meu parer, és que no s'ha legislat per posar les mesures adequades per evitar conflictes entre pros i antis, com sí que ha fet per exemple el govern francès, que té prohibit en un poble en festes manifestar-se i fer divulgació de les seves creences als antitaurins, autoritzant-los els 360 dies restants, entenent que són dos col·lectius enfrontats.
Des de l'administració s'ha de poder fer més per garantir el respecte a les minories i el respecte als territoris i les seves tradicions, per salvaguardar el correbou català i per trobar una fórmula per tal que els ramaders de brau ebrencs puguin obrir mercat, com en molts altres negocis i llocs es fa, presentant a les seves explotacions les activitats i particularitats d'un món legal i singular i un estil de vida amb més de 600 anys d'història a Catalunya.
I què ha passat a Mas de Barberans? Jo no hi era, però conec a la família del vídeo, perquè sí, les coses és millor saber-les, els quatre “dimonis banyuts” del vídeo són una família, família de bona gent. Que una família pacífica com aquesta perdi els papers només indica que les coses no s'estan fent bé a molts nivells i cal trobar solucions. Jo no condemno els fets que van passar al Mas de Barberans, això en tot cas ho farà el jutge. És més violent el què va passar al Mas que el que pugui passar en un terreny de futbol entre dos aficions en un moment de nervis? Imagineu un partit entre dos equips lluitant per la permanència sense policia que escolti les aficions en acabar el partit? Perquè això és el que hem viscut nosaltres a cada acte taurí de les nostres terres des de fa cinc anys.
Participacions delslectors
Joana Elisenda Mateo Santa Maria de Palautordera
Carlos Javier Grané Sant Vicenç dels Horts
Mésdebats
El debat