Què som, pobres o rucs?

A tots els mitjans cada dia es parla de crisi, de que la pobresa creix i de com, ara que ja no som rics, el desconcert i el pessimisme s’estenen arreu.

Son temps difícils però, em poden dir uns que no ho hagin estat? No cal remuntar-se al segle XIX i al glamur dels vestits de festa, pagats amb la misèria de la gent. Tampoc als primers tres quarts del segle XX, amb guerres horribles, inclosa la nostra, i una dictadura indecent. Ni a una Transició plena de pors, pel perill d’involució, encara que ja no ho recordem.

A Espanya i a Catalunya mai hi ha hagut tanta democràcia, llibertat i riquesa com ara. Llavors, perquè tant desencís? Per primera vegada el país és de veritat nostre i som responsables del seu futur gràcies al nostre vot, que ens permet decidir qui i com ens ha de governar.

Tan poc confiem en les nostres capacitats? O serà que ens fa por la responsabilitat i per això busquem un messies que ens duri més de 20 anys, com Pujol, Bono, Fraga o Manuel Chaves?

Si haguéssim estat responsables, hi hauria crisi? Amb els diners públics hem pagat 10 pel que valia 4, per mantenir comissionistes i corruptes a tots els partits.

Hem fet AVE sense passatgers, aeroports sense avions, obres inútils que ara cauen perquè no es poden mantenir, poliesportius que no s’emplenaran mai, ajuntaments de marbre, hospitals al 30% de la seva capacitat i hem comprat vots i voluntats, hipotecant el futur dels nostres fills i néts que seran qui hauran de pagar-ho.

Ara ens assabentem que, amb diners de tots, també pagàvem el lloguer als nens rics que volen jugar a ser pobres fent d’okupes. Essent tant irresponsables ens podem queixar d’una crisi que hem provocat nosaltres mateixos? Som més pobres que rucs o més rucs que pobres?